Les aigües turbulentes

El cub de Rubik fa cinquanta anys. A les generacions d’ara, tot i que saben de ben segur de què es tracta, no els deu fer ni fred ni calor, però per a nosaltres aquest joc fou tota una novetat i una addicció. Invent d’un hongarès, llegeixo que les combinacions possibles són més de 43 trilions (43.252.003.274.489.856.000, que encara semblen més), però que n’hi ha prou amb vint moviments per trobar la solució desitjada, és a dir que les sis cares siguin del mateix color. Algun noi asiàtic té el rècord d’aconseguir-ho en pocs segons, una proesa que no sé si em desperta admiració, enveja, ràbia o indiferència.

L’andrònima em va arribar a la meva vida, qui ho havia de dir, al servei militar. Allí un company em va ensenyar els passos a seguir per anar situant i aliniant quadradets primer i línies després al lloc corresponent. El cub va estar de rabiosa actualitat durant un temps però, irremeiablement, fou substituït per altres enginyoses maneres de perdre (o ocupar, depèn) el temps. També els meus cubs (en vaig tenir més d’un) van quedar en l’oblit d’algun calaix i els moviments per resoldre’l, en l’oblit definitiu de la memòria. Potser hi haurà un revival coincidint amb el cinquentenari, i el joc tornarà a ocupar el nostre lleure i triomfar, plantant cara a tanta sofisticació elecrònica com inunda les nostres pantalles. Qui sap.

[Imatge: enciclopedia.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!