Les aigües turbulentes

La noia somrient de la foto es deia Lyra McKee. Es deia, perquè el 17 d’abril de 2019 fou assassinada a Derry (Irlanda del Nord) per membres del Nou IRA, un grup terrorista surgit de l’antic IRA, inactiu des de la signatura dels acords de Divendres Sant, 21 anys abans. L’homicidi tingué un fort impacte en el moment en què es produí, perquè hi confluïen diferents circumstàncies que el feien altament simbòlic: McKee era una periodista freelance de només 29 anys en el moment de la desaparició, que es dedicava, amb insòlites dosis d’entusiasme i gosadia, a investigar i a burxar en temes incòmodes com desaparicions no resoltes durant els anys de violència nord-irlandesa (les troubles) i les injustícies socials o els suïcidis juvenils d’aquell castigat racó d’Europa. Per aquesta tasca, la revista Forbes la va designar com una de les “30 menors de 20 anys als mitjans”. Lyra era, a més, lesbiana, i ho vivia amb plena naturalitat. Tot plegat feu especialment colpidora la seva desaparició, fins al punt que a la cerimònia dels seus funerals no hi faltaran ni el president d’Irlanda ni els primers ministres d’aquesta república i del Regne Unit (l’avui oblidada Theresa May).

Sincerament, ignorava tota aquesta informació o, si hi vaig prestar atenció en el moment de produir-se, l’havia oblidada completament. Però ara l’emissió en sales de cinema del documental d’Alison Millar Lyra vs. IRA (2022), que viag tenir l’oportunitat de veure dimarts passat, ens retorna a l’actualitat els fets i ens dona les claus de la biografia de Lyra i de les circumstàncies de la seva mort, no del tot aclarides i encara en procés d’investigació (hi ha hagut alguns processats, que es troben pendents de judici). Amb ajuda de molt metratge en què apareix la mateixa Lyra autogravant-se, el documental ens mostra les diferents facetes de la seva vida: fotos de la infantesa, la relació amb familiars i amb la seva companya (amb qui projectava casar-se), la lluita per obrir-se pas en el procel·lós món del periodisme sense “padrins”, el seu viatge a Florida… Sempre amb una actitud desimbolta i decidida, malgrat les dificultats que li anaven sorgint. Paral·lelament, se’ns mostra la situació d’Irlanda del Nord en els anys posteriors a l’acord de pau de Divendres Sant, el balanç del qual és molt menys satisfactori del que comunament pensem. Només una dada: la de Lyra fou la 160a mort política des de la signatura de l’acord.

Si hi ha un tipus que admiro és el del periodista d’investigació que s’encara, aparentment sense pors ni reserves, a trobar l’entrellat a preguntes que altres, extranyament (o no tant) no gosen fer-se ni estirar-ne el fil. Lyra ho va fer i, encara que no queda clar que entre la seva activitat professional i el crim i hagués un fil de connexió (com s’ha dit, l’assassinat segueix presentant incògnites), sí que és cert que la seva mort mereix la consideració de símbol de la lluita per la llibertat d’expressió i informació i pel dret a saber la veritat, sempre amenaçats, qüestionats o perseguits.

[Imatge: Getty Images, bbc.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!