Les aigües turbulentes

Divertida pel·lícula del 1983 dirigida pel valencià Carles Mira. Divertida però també menys coneguda del que en justícia correspondria, perquè no s’entén que un producte com aquell no hagi passat a la memòria popular ni se n’hagi fet ressò continuat amb els anys. Qualsevol merda espanyola ens la passen dia sí dia no a les cadenes ídem, no? Doncs amb Que nos quiten lo bailao també hauria de ser així, i amb més raó.

Explicada ràpidament, la pel·lícula reflecteix la vida d’un poble valencià a finals de l’edat mitjana, on conviuen cristians i musulmans, fet que dona lloc a situacions còmiques i a descripcions simples, de traç gruixut, de les dues comunitats. En un exercici de correcció política avant la lettre (però en to festiu, sense donar lliçons morals i plenament justificat), els cristians són bruts, bàrbars i endarrerits, mentre que els àrabs són refinats i feliços.

Inoblidables la banda sonora d’Enric Murillo (el ball dels eunucs, la marxa d’Al-Parrús…) i l’actuació estelar de Joan Monleón i la seva peculiar ruleta, un precedent de la paella del Canal 9. Humor petarder, despreocupat i mediterrani, molt típic dels nostres germans del sud. Avui ho trobem a faltar.

[Imatge: filmaffinity.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!