Naturalment, l’amiga ho feia d’amagat. Aquests dies és notícia (i polèmica) una nova modalitat d'”adquisició” de productes. En aquest cas són aliments de primera necessitat, l’escenari ha estat la coneguda cadena Mercadona i, a diferència de la meva amiga, hi havia periodistes a la porta donant fe de l’esdeveniment, d’intencions reivindicatives. Esdeveniment que ha rebut diverses denominacions, depenent del biaix ideològic de qui ha donat la informació. Alguns mitjans n’han dit acció sorpresa, però si és amb periodistes ja no és sorpresa. Els autors intel·lectuals (si així es pot dir) han parlat d’expropiació alimentària, un eufemisme francament divertit. En fi, la centralitat de l’opinió pública i el sentit comú ho han qualificat simplement com un assalt, sense buscar-li tres peus al gat.
No puc estar d’acord amb aquest tipus d’accions delictives (jurídicament un furt, o sigui un pecat venial com si diguéssim). Ja comprenem que darrera hi ha una justificació per posar el focus sobre el drama que viu molta gent i que el número aquest de sortir sense pagar d’un supermercat amb els carros plens de cartrons de llet, paquets d’arròs i iugurts no respon a cap ànim de fer mal sinó a una estratègia (eficaç, com s’ha vist) de posar al primer pla una greu problemàtica que necessita una urgent solució. Tot això ho entenem, però el sentit comú diu que no es pot anar amb aquest plan per la vida, i més quan des de fa anys diverses entitats treballen, des de l’anonimat i amb gran dedicació, a aconseguir els mateixos objectius que busca la tropa de l’etern alcalde de Marinaleda, però sense fer tants escarafalls ni subvertir l’ordre.
[Imatge: todogaceta.com]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
(encara que procuren no contractar gaire jornals i els llauradors s’ajuden
entre ells en les feïnes i la collita per reduïr despeses salarials).
com tots pateix els baix preu que cobren els llauradors de les cadenes de
supermercats en comparació al preu de venda (sense tindre en compte el que
sovint no s’acaba venent o es fa malbé).
A més és militant i dirigent andalús del PCE espanyol des de fa temps i per
ideologia es veu obligat a protagonitzar accions de protesta, ocupació, per a
solidaritzar-se amb els jornalers sense terra andalusos i a vegades sense
jornal que guanyar.
Sànchez Gordillo no és el José Bové a França preocupat pel futur de la agricultura francesa i alternativa, crític amb la Política Agrària Comú quan cal.
En tot cas seria un mena de José Bové andalús, que pot gaudir de les mateixes simpàties al seu àmbit, marcat per el passat dels senyoritos andalusos, propietaris de grans extensió de terra -sense explotar o abandonada en gran part, arran de títols nobiliaris atorgats pels governs de Castella.