Les aigües turbulentes

Caminant, caminant, em vaig trobar fa uns dies amb un curiós paper enganxat en un fanal. Semblava que la meva capacitat de sorpresa, almenys pel que fa a elements de la via pública, s’havia esgotat, però no. El cartell en qüestió resava “Conoce el sumum secretum secretorum. El camino iniciático de la gnosis y masonería pura” i més avall “La ciencia del energismo“. Semblava, i ho és, publicitat d’un dels infinits grups que sorgeixen continuadament aquí i allà, caracteritzats tots per barrejar elements religiosos, orientals, místics o ocultistes i que no poques vegades acaben resultant ser sectes o estafes. El cartell estava barroerament enganxat amb cinta adhesiva de qualsevol manera, cosa que contrastava amb la naturaliat amb què ofereix eines de les noves tecnologies per tal d’obtenir més informació de l’associació en qüestió (codis QR, adreça de correu electrònic i pàgina web). Però no és això el que em cridà l’atenció quan el vaig veure, sinó que el text era il·lustrat a banda i banda per dos personatges completament dispars: Jesucrist i l’enginyer i inventor Nikola Tesla. Els protagonistes d’aquest inesperat sincretisme apareixien en postures corporals similars. Jesús, sota l’advocació del Sagrat Cor, reproduint aquella imatge que es va popularitzar a l’entrada de moltes cases: amb llarga cabellera, mostrant un cor coronat d’espines i beneint dolçament cada rincón de esta casa; Tesla, igualment en actitud de benedicció, alçant la mà de la que es desprenen una mena de raigs blavosos.

Aquest inesperat aparellament entre la principal figura del cristianisme i un més o menys conegut inventor del segle XX em va fer rumiar. Coneixia per les xarxes socials, que t’aboquen informacions de tota mena encara que no les hagis demanat, que Nikola Tesla és un personatge estimat sinó idolatrat per amants de teories exòtiques, conspiranoiques, negacionistes i altres males herbes, que l’oposen a Thomas Alba Edison, molt més conegut i valorat pel gran públic, de manera que per als seus defensors Tesla és un personatge maleït o censurat per unes elits que, segons ells, dominen secretament el món. Encuriosit, descobreixo que Tesla fou un personatge de biografia peculiar, que patentà multitud d’invents (entres els quals la ràdio, malgrat que la fama se l’endú Marconi) o que, efectivament, s’enfrontà a Edison en el que es va conèixer com la “guerra dels corrents”, el continu i l’altern, amb electrocucions d’animals i cadires elèctriques pel mig. Sí que hi havia en ell alguna cosa que no anava a l’hora perquè afirmava que les seves idees provenien d’unes veus del futur. En una ocasió va proposar il·luminar el Sàhara perquè els marcians sabessin que la Terra està habitada… No és estrany que sorgissin llegendes urbanes entorn de la seva figura: se’l relaciona amb la famosa explosió de Tunguska, a la Sibèria (1908), perquè va dir a un amic que viatjaria a l’Àrtic i allà el saludaria amb un llum. En fi…

El més intrigant del llegat de Tesla és, però, que literalment no coneixem aquest llegat. Quan va morir el 1943 el govern nord-americà confiscà tots els documents amb els estudis, invencions i projectes. Mai no s’han desclassificat. Serà aquest el secretum secretorum del què parlava el cartell del fanal?

[Informacions extretes de Viquipèdia; imatge: foto de l’autor]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!