Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

30 de maig de 2022
0 comentaris

El dia de la canarietat

Avui és 30 de maig, el Dia de les Canàries. No és ben bé com l’Onze de Setembre: també és la festa oficial d’una comunitat autònoma, però el sobiranisme i l’independentisme canari discuteix la data, instituïda pel govern autonòmic. D’altra banda les reivindicacions polítiques aquest dia són mínimes; el que sí que es respira per tot arreu és un concepte i un terme que dia a dia va guanyant protagonisme: la canariedad. Tant se li pot donar un barnís ideològic, polític, reivindicatiu, cultural, folklòric o únicament psicològic. El que a cadascú li sembli mes adequat.

He celebrat el meu particular “Dia de Canàries”, el primer com a canari d’adopció, intentant impregnar-me de la canarietat que es respirava en l’ambient. I ho he fet passant el dia a l’emblemàtica localitat de Teror, la pintoresca població que acull la patrona de Gran Canària, la Mare de Déu del Pino. La vila es trobava no envaïda però sí plena de visitants de l’illa que a més d’admirar la basílica de la verge i les artístiques balconades del carrer principal, hem gaudit de l’ambient festiu de la data: actuacions folklòriques, jocs per la canalla, parades de vitualles (el xoriço de Teror té molta anomenada). El temps, un sol lluminós i una temperatura adequada han ajudat a que el dia fos rodó. Presència de moltes banderes blanc-blau-grogues; que recordi, una sola d’espanyola (la de l’Ajuntament). Sorprèn trobar molta gent vestida amb roba típica tradicional (ells, camisa blanca, armilla i barret negre; elles, faldilla llarga, davantal i mocador o sombreret de palla al cap): una reivindicació desacomplexada de la pròpia cultura, de la pròpia història i dels propis costums, ben lluny de l’autoodi i de les ínfules de modernitat que gasten en altres contrades, no cal dir quines. Potser això és la canarietat: exercir de canari sense manies, sense prejudicis, sense mirar de reüll, sense ostentacions.

[Imatge: l’entrepà de xoriço de Teror més llarg de la història, mig quilòmetre, va ser devorat dissabte per veïns i forasters; grancanarianoticias.es]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!