Les aigües turbulentes

Aquest cap de setmana s’han produït dos fets bastant lamentables, un a Navarcles, l’altre a Gràcia, que han tingut com a punt en comú una certa posada en qüestió de la llibertat d’expressió. Recordem-los ràpidament. A Navarcles (el Bages), una regidora de la CUP (ja ex-regidora, ha dimitit) va interrompre el monòleg d’un humorista durant un dels actes de la festa major, tot recriminant-li acudits o comentaris suposadament ofensius contra determinats col·lectius. A l’antiga vila barcelonina, l’alcaldessa Colau va veure interromput el seu discurs per les xiulades i protestes del nombrós públic que omplia l’emblemàtica plaça de la Revolució, fins al punt d’obligar el pregoner, Jordi Cuixart, a rebaixar els ànims apel·lant a la concòrdia, les lluites compartides i als seus tres anys de captiveri.

A ningú sorprendrà que jo trobi fora de lloc l'”actuació” de la regidora bagenca. Quan vaig veure el vídeo, em va semblar una falta d’educació cap a l’artista i cap al públic espectador. Us imagineu que qualsevol acte cultural o festiu fos sistemàticament interromput per algú a qui no li plau algun aspecte del que s’hi diu o s’hi fa? Si a la regidora, de nom Ylènia, no li agradava el que estava sentint, estava en el seu dret de marxar o de quedar-se i desaprovar l’actuació sense aplaudir o fins i tot xiulant, que és exactament el que va passar a Gràcia, però no muntar aquell numeret. Tot això pel que fa a les formes. Pel que fa al fons, tornem al de sempre: aquesta dèria de certa esquerra i de cert progressisme d’activar mecanismes reactius amb zel inquisidor davant de cada idea, comentari, discurs, paraula, llibre, pel·lícula o creació artística que, segons ells, ofengui algun dels nombrosos col·lectius a defensar segons els seus paternalistes propòsits.

El viscut al balcó de Gràcia ja és de més mal opinar. Jo sóc barceloní de naixement però no d’empadronament i per tant, Ada Colau no és la meva alcaldessa. Però si ho fos i hagués estat ahir a la plaça no l’hagués xiulada. Tinc un alt respecte per les meves autoritats i l’alcaldessa ho seria. Dit això, de raons per fer-ho no me n’haguessin faltat, ja que em sembla la batllessa més nefasta que ha tingut Barcelona els darrers quaranta anys, i mira que van deixar baix el llistó alguns col·legues socialistes! Per altra banda, entenc molt bé la reacció de molts barcelonins fent el que van fer (que és exactament el que Colau i els seus activistes de mil causes feien quan la primera encara no havia acariciat els envellutats braços de la poltrona municipal). De manera que sobren les llàgrimes posteriors (trobo que darrerament es plora molt a Catalunya). Si a Navarcles la regidora cupaire violà la llibertat d’expressió de l’humorista, a Gràcia qui ho féu respecte a la del públic fou Jordi Cuixart, en una decisió no tant discutible com decebedora. A diferència de la resta de presos polítics, Cuixart no està “contaminat” per cap militància de partit i això li conferia fins ara una mena d’innocència, a ulls de l’opinió pública, en relació a la seva activitat. A Gràcia aquest estat d’ídem amb Cuixart es va escardar una mica perquè va semblar que defensava massa l’alcaldessa en nom de les omnipresents “lluites compartides”, unes lluites que Colau i els seus partidaris han demostrat fins a la sacietat no voler compartir. Que a més demanés calma en nom del seu captiveri, no crec que fos el lloc oportú per fer-ho i en tot cas no cal que el brandi cada vegada que es presenti una situació com la viscuda ahir. Jordi Cuixart és un home caracteritzat per un gran optimisme i per una gran facilitat en conciliar maneres diverses de pensar: entenc que es volgués involucrar en el que va passar ahir, però va estar ben desafortunat.

Tant a Navarcles com a Gràcia se’ns va recordar que el dret a expressar-se lliurament sempre té adversaris o sempre es troba en situació de vulnerabilitat, com es diu ara. Defensem-lo i exercim-lo sense qüestionaments ni limitacions perquè és un tresor que massa societats no poden gaudir. Des d’ahir l’afganesa.

[Imatge: elpuntavui.cat; foto Oriol Duran]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!