Les aigües turbulentes

Per una inexplicable raó, el text de l’apunt d’ahir 28 de desembre era del tot incomprensible més enllà del lore ipsum de les proves tipogràfiques. A veure si avui s’entén millor.

Jo dic vacuna i després dormo molt tranquil. Queda clar? Sembla que una determinada facció de la intelligentsia lingüística ha apostat fort per l’ús habitual de vaccí a l’hora d’esmentar aquestes esperades substàncies miraculoses que convenientment refrigerades a 60 sota zero i etiquetades amb una innecessària estanquera ja estan arribant des de la pèrfida Europa per ser inoculades a una població entre il·lusionada i escèptica.

Que sí, home, que sí. Que vaccí és més genuí, més “autèntic” i més “català”. En definitiva, el que tothom pensa i ningú diu, que no s’assembla tant al castellà. M’he pres la molèstia de consultar tant el diccionari Fabra com el DIEC a veure com resolen la papereta. Tots dos acullen ambdós mots però curiosament el Mestre remetia vaccí a vacuna, mentre que el segon diccionari fa el contrari. Caldria donar la raó a aquest darrer, atesa la seva qualitat de normatiu i, per tant tinc les de perdre en aquest sentit. Em sap molt de greu, però: per a mi la paraula vaccí m’ha resultat estranya fins fa pràcticament quatre dies. No l’havia sentit dir mai i només l’havia vist escrita en algun text antic o amb pretensions literàries. Costarà que em canviï de bàndol, cosa que no descarto en un futur.

Ara la paraula s’ha fet més planera, impulsada i ungida per aquesta casa, Vilaweb, coneguda per les seves solucions lingüístiques a vegades pintoresques en la seva dèria de trobar un camí propi a la genuïnitat de l’idioma. I al costat del vaccí ha aparegut els inevitables vaccinar i vaccinació als quals tampoc m’hi sé acostumar. Bé, tampoc és necessari fer-ne un drama. Felicitem-nos que ja podem parlar dels/de les vaccins/vacunes en real present i no en hipotètic futur. Quan l’altre dia vaig veure que punxaven aquella senyora anglesa (i després a un tal William Shakespeare) no vaig poder evitar un punt d’emoció: després de tants i tants mesos de males notícies, la tele ens brindava la primera imatge esperançadora. Per fi! Esperem que ara les ampolletes de Pfizer no facin llufa.

[Imatge: onenewspage.com.au]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!