Persianes avall

Cauen com a mosques. Em refereixo a les botigues tradicionals del centre de Barcelona. Faig una llista mental, sense consultar cap font: la sastreria Modelo, la joieria Bagués (El Regulador), la llibreria Catalònia (entre més llibreries), la jogueteria aquella anant cap a la Catedral… I aviat, si algú no hi posa remei, també el colmado Quílez.

El sagnant procés de desaparició del comerç històric s’ha incrementat els darrers anys amb la necessitat d’actualització, legalment permesa, dels lloguers dels locals, que encara són de renda antiga. Totes les botigues cauen per la mateixa raó i totes són substituïdes per negocis caracteritzats tant per la seva fortalesa econòmica com per la seva orientació cap el turista: hotels, grans cadenes de roba, franquícies de gelats o de menjar ràpid… Negocis que rutllen, però completament impersonals.

Més enllà de l’aspecte sentimental, que és una cosa molt subjectiva, el que és realment preocupant d’aquesta espècie de caiguda de fitxes de dòmino és que està literalment morint una Barcelona concreta, un paisatge, una memòria, un tipus de relacions humanes… que són, curiosament, els factors que singularitzen la ciutat i, per tant, la farien més atractiva, en teoria, als visitants. Perquè els turistes vénen a Barcelona, o així ho vull creure, a passejar per uns carrers, a contemplar uns monuments, a degustar una gastronomia o a “viure” una ciutat completament diferent de la de procedència. Si no, on està la gràcia?

I què hem de fer? Les diferents administracions públiques, tant geloses de les seves respectives competències quan els convé, poden fer més del que estan fent per frenar el degoteig de “persianes avall”. Ara sembla que el govern Trias comença a bellugar-se: diu que faran un cens de comerços històrics… Però encara no estava fet? Per l’amor de Déu!

[Imatge: www.onedayinbarcelona.com]

Un pensament a “Persianes avall

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *