De la LAPAO a la LIO

Què dir de la llei de llengües de l’Aragó? Sí, la que convertirà el català en una ridícula “lengua aragonesa propia del área oriental” (LAPAO). Menys sort encara tindrà l’aragonès, que ara es dirà “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica”  (LAPAPYP). Sembla un acudit d’El Jueves. Verdaderament increïble. I a banda de canviar-los els noms, també els rebaixa l’estatus legal, si és que en conserven algun encara, coherentment amb l’absolut menyspreu del PP per tot allò que es desvïi de l’uniformisme espanyol. Posats a trobar-li algun factor positiu, segons he llegit no sé on, aquest despropòsit farà que a gent indiferent per la sort d’ambdues llengües minoritzades se li desperti ara algun tipus de simpatia o interès pel seu futur.

I mentre a Aragó passa això, a Catalunya l’habitualment prudent conseller Mascarell ha comès la torpesa de treure a debat un tema que millor seria tenir en un segon pla: la possible oficialitat del castellà en una propera Catalunya independent. Opino que parlar-ne ara, discutir-hi, polemitzar-hi, encara que sigui de bona fe i amb la millor de les intencions, no fa cap bé a ningú. Jo no sé quin estatus legal, social, educatiu o diplomàtic tindrà el castellà en un futur estat català. Sí que sé dues coses. Una, que els nostres amics castellanoparlants poden estar ben tranquils. I dues, en una Catalunya independent, el castellà mai no es reduirà a “llengua ibèrica occidental” (LIO). Nosaltres no som com ells.

[Tot seguit, versió en aragonès]

Qué dicir d’a lei de luengas de l’Aragón? Sí, a que convertirá o catalán en una ridicla “luenga aragonesa propia d’o aria oriental” (LAPAO). Menos suerte encara tendrá l’aragonés, que agora se dirá “luenga aragonesa propia d’as arias pirenaica y prepirenaica”  (LAPAPYP). Pareixe un chiste d’El Jueves. Verdaderament increyible. Y amás de cambiar-los los nombres, tamién los rebaixa o estau legal, si ye que  conservan bell encara, coherentment con l’absoluto desprecio d’o PP por tot ixo que se esvarre d’o uniformismo espanyol. Cenyos a trobar-le bell factor positivo, seguntes he leito no sé án, iste despropósito ferá que a chent indiferent por a suerte de todas dos luengas minorizadas se le dispierte agora bell tipo de simpatía u intrés por o suyo futuro.

Y mientres en Aragón pasa isto, en Cataluña l’habitualment prudent consellero Mascarell ha cometiu o error de quitar en debat un tema que millor sería tener en un segundo plano: a posible oficialidat d’o castellán en una cercana Cataluña independient. Creyo que charrar agora, discutir, polemizar, encara que sía de buena fe y con a millor d’as intencions, no fa garra bien a dengún. Yo no sé qué estau legal, social, educativo u diplomatico tendrá o castellán en un futuro estau catalán. Ell que sé dos cosetas. Una, que os nuestros amigos castellans parlantes pueden estar muit tranquilos. Y dos, en una Cataluña independient, o castellán nunca se reducirá a “luenga iberica occidental” (LIO). Nusatros no somos como ells.

[Imatge: www.lafranja.net]  

Un pensament a “De la LAPAO a la LIO

  1. Josep Estevan, bisbe d’Oriola entre el 1594 i el 1603, referint-se al projecte hispànic de la monarquia dels Habsburg, deia que “Quando los pueblos estan sugetos a un mismo imperio, los vasallos tienen obligación de aprender la lengua de su dueño (…). De la mesma manera, los súbditos del Pueblo Romano no podían hablar delante del Senado si no era en latín (…)”, perquè “las diferençias de las lenguas arguyen diferençias de voluntades.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *