M’ho ha dit un ocellet

Estic content pel resultat de les eleccions veneçolanes. No perquè hagi guanyat qui ha guanyat, sinó perquè l’escassa diferencia de vots entre els dos candidats allunya qualsevol sospita de frau i permet, per tant, afirmar que el pretendent Henrique Capriles ha estat derrotat obtenint un 49 % de vots, que no està gens malament. És a dir, que el chavisme (o n’hem de dir xavisme?), amb tota la descarada ajuda de l’aparell estatal i amb tota l’abassegadora propaganda emprada (i potser precisament per això), només ha aconseguit col·locar Maduro al palau de Miraflores per la mínima. Veneçuela és un règim acceptablement democràtic (i això els detractors del chavisme com ara jo sempre ho hem reconegut; altres no) i avui crec que és un dia perquè tots els habitants d’aquella republica es puguin sentir raonablement satisfets.

Altra cosa és què passarà a partir d’ara amb un president no “encargado“, sinó “de veritat”, que es trobarà amb una situació complicada que haurà d’intentar resoldre sense el carisma del seu antecessor. Potser només tindrà a favor seu el petroli, diví manà que fa quadrar tots els números de la caixa i dóna resposta a tots els ais i uis socials. El petroli, i també el que li piuli el pajarito chiquitito a cau d’orella, és clar. Quin millor conseller podria tenir el president Maduro a la seva tasca diària? Piu, piu, piu!

[Imatge: noticiaaldia.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *