Les revolucions del PSC

Doncs resulta que el PSC ha decidit que el seu proper candidat a la presidència de la Generalitat sigui elegit per un procediment de primàries. La mesura és plausible pel que té de primera passa cap a la regeneració i democratització interna dels partits polítics que alguns fa anys que estem reclamant. Sembla ser que podrà ser votat tant per militants com per aquells simpatitzants que paguin un euro i signin un compromís amb uns vagues valors progressistes. El portaveu, Jaume Collboni, a l’hora de presentar el reglament de la mesura, no s’ha estat de qualificar-la com un fet revolucionari a l’hora de triar els candidats.

Menys llops, caputxeta! (que malament sona en català aquesta expressió). Caldrà recordar al senyor Collboni que un altre partit, Solidaritat Catalana per la Independència, ja fa temps que va implantar aquest sistema d’elecció, i no només per al candidat a la primera institució del país, sinó per a la resta de candidats a diputat o a regidor i per a tots els càrrecs interns del partit. I ho va fer des del principi. I ho va fer sense tanta faramalla i sense qualificar de “revolucionari” el que és, o hauria de ser, normal en qualsevol democràcia mínimament arregladeta.

El “revolucionari” PSC, paral·lelament, demostra el seu concepte de regeneració democràtica mantenint com a diputat Daniel Fernández, imputat en l’escàndol Sabadell-Montcada i Reixac, mentre el força a dimitir de les seves responsabilitats internes en el partit, justament al contrari del que hauria de ser. El fet revolucionari hagués estat cessar en la seva funció de representació parlamentària i posar els càrrecs de partit a disposició de la militància, no de la cúpula. Quanta neteja queda per fer!

[Imatge: Daniel Fernández, un bon element: amb la cara ja paga; www.que.es]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *