Les aigües turbulentes

El tancament de la llibreria Catalònia em colpeix per dos motius: per una banda, perquè s’uneix al cessament de molts altres establiments similars, afectats per una doble crisi, l’econòmica general i la del llibre en particular, víctima aquest del canvi d’hàbits i de les noves formes de transmissió de la informació escrita. Per una altra banda, la llibreria Catalònia formava part de la meva memòria personal. Hi va haver una època, quan jo era petit, en què sortir de compres es reduïa a anar al centre de Barcelona els dissabtes a la tarda, i el centre de la ciutat era la plaça de Catalunya, la Ronda Sant Pere, el Portal de l’Àngel, l’Avinguda de la Llum… i les botigues més emblemàtiques de la zona, el Corte Inglés, Can Jorba… i també la llibreria Catalònia, que als anys foscos es va haver de dir Casa del Libro. Aquesta va ser la primera llibreria de referència de la meva vida.

El que no van aconseguir una guerra, una dictadura, un incendi o un conflicte immobiliari ho ha aconseguit aquest fatum inevitable de la nostra època: no hi ha res a fer, sembla, contra el lucre pur i dur, contra la despersonalització dels nostres centres urbans, contra la uniformització de comerços, contra la falta de respecte a la història i a les tradicions, contra…

[Continuarà. Imatge: la llibreria Catalònia quan no es deia així; www.llibreriacatalonia.cat]