Provocacions

La decisió, i posterior rectificació, de l’Ajuntament de Barcelona d’erigir un monument dedicat als gais ha generat una petita polèmica, convenientment magnificada pels mitjans de comunicació, erms com estan de notícies d’interès. Doncs resulta que el lloc triat, la plaça de la Sagrada Família, ha estat considerat per alguns com una “provocació”.

A veure: si el monument pot ser com me l’imagino, és a dir com els que jo he vist a Sitges o a Amsterdam (a la imatge), serà la cosa més discreta, seriosa i cabal que es pugui trobar en un espai públic. De provocació, res de res. Si l’Església catòlica es considera “provocada” per aquest monument (m’imagino que pel fet de que a uns metres s’alça el Temple Expiatori) serà el seu problema. Per provocacions, les que llença contínuament el seu cap de files a l’estat, el cardenal Rouco, que aquest cap d’any, precisament, tornava a adreçar un discurs ben inquisitorial a l’opinió pública, en ocasió de la Jornada de la Família (família entesa d’una única manera). Acotació final entorn al monument als homosexuals: el posaran al costat d’una mesquita? Oi que no?

L’altra reflexió de la notícia la inspira l’actitud de l’Ajuntament. En qüestió d’hores ha canviat de parer. Però com es prenen les decisions en aquella casa? Acorden les coses a la babalà, potser a cara o creu, i com que s’origina un petit rebombori, es desdiuen immediatament. Així rutlla aquella pobra ciutat. Esperem que el proper mes de maig l’electorat “triarà” bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *