Les aigües turbulentes

M’agrada molt l’estiu. No dic que sigui la millor estació de l’any, però el fet de combinar vacances, sensació de més llibertat, hores de claror i allò que convencionalment diem “bon temps” fa que el període de Sant Joan a Santa Tecla m’agradi.

Ara bé, se m’ocorren alguns factors que fastiguegen. Me’n surten cinc, però podrien ser moltes més:

1) Els aparells d’aire condicionat i les bafarades d’aire calent que deixen anar quan camines pel carrer.

2) La programació televisiva, pretesament “refrescant” i que en realitat és un refregit de reposicions i sèries d’altres temporades.

3) El soroll de les motos i de la música dels cotxes quillos (que val per les quatre estacions de l’any, amb l’avantatge que a les altres tres tanques les finestres i l’evites en part).

4) L’espectacular aprimament dels diaris, sense els articles dels periodistes més interessants però amb abundància de notícies innòqües. I juraria que la publicitat manté la seva obsessiva presència.

5) El triangle xafogor – nervis – mosques. No falla: si s’ajunten dos elements de seguida apareix el tercer, en eficaç col·laboració que ja voldria el tripartit…

No, no diré res de xancletes, guiris, paelles i sangries. Tinguem la festa en pau.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!