No ho busqueu al diccionari. Avui: el ‘glamping’.

Enèsima novetat en els inquiets mons de la indústria turística, la cerca de noves experiències i les propostes a preus prohibitius. El glamping. Com que els càmpings de tota la vida (ja sabeu, sacs de dormir, mosquits, bombones de butà, nens molestant amb la pilota i ràdios a tot volum) havien anat degenerant en tots sentits, calia inventar-se un “càmping per a rics”. De fet, sempre n’hi ha hagut de càmpings amb comoditats i serveis equiparables als d’un hotel estrellat, però un cert tipus de públic buscava alguna cosa més original (més que res per fer el merda davant dels amics), i s’han empescat el glamping, barreja (ho heu endevinat) de glamour i de càmping.

El resultat? Tendes de campanya de luxe, iurtes (allò dels mogols), cabanes, cases-arbre (!) o tràilers de luxe (que m’imagino que deuen ser una mena de food-trucks amb llits en lloc de fogons), condicionats amb tot tipus de comoditats, fins i tot les més extravagants i prescindibles, i amb continuades atencions personals. Parlant en plata: unes vacances avorrides, cares i sense l’encant dels càmpings de sempre (malgrat els mosquits i el nen de la piloteta).

[Imatge: algú troba normal viure així?; www.glamping.com]