Constitució: esmenes parcials

Ahir al vespre la sala d’actes de Cultura a Tarragona va quedar petita, com se sol dir, per la presentació del llibre Una Constitució per a Catalunya. Santi Vidal en parla amb Marina Llansana. La tríada de ponents justificava certament l’assistència massiva de gent (jo vaig aconseguir una cadira pels pèls): els dos autors, el jutge Vidal i Marina Llansana, i Josep Lluís Carod-Rovira. Potser també l’intensíssim moment polític que estem vivint aquests dies explicava aquesta aglomeració de públic. Finalment, i com em comentà un amic, “Santi Vidal té molt de ‘tirón'” i en puc donar fer per un acte anterior a Tarragona.

No ens enganyem: Santi Vidal té un punt de “jutge estrella”, de vedette, que no sé si a la llarga el beneficiarà o no. De moment se li ha de reconèixer el tarannà valerós que significa haver-se mullat sense mitges tintes pel procés sobiranista, fins al punt de costar-li un sever càstig professional. La raó? Alguns encara no se’n saben avenir: redactar en el seu temps lliure, de forma privada un esborrany de Constitució per a Catalunya.

Doncs bé, l’esborrany ha estat publicat en forma de llibre, acompanyat d’una conversa entre Llansana i Vidal. Més que esborrany, es tracta d’una mena de proposta per ser debatuda posteriorment de forma més extensa i intensa. I jo no vaig perdre el temps perquè ahir a la nit, al llit, en lloc del trosset de novel·la que tocava em vaig entretenir a llegir aquest text volgudament curt (97 articles i quatre disposicions) per marcar distàncies amb la Constitució espanyola.

He de dir, honestament, que no em va acabar de fer el pes la proposta de Vidal i del seu equip. Vidal no és constitucionalista (ni jo tampoc, ni tan sols jurista), i això es nota. La mateixa distribució de títols i apartats peca, crec jo, d’una certa incongruència. Algunes esmenes a fer, no a la totalitat però si parcials, són les referides a temes nacionals. No és de rebut que es declari que “Catalunya limita amb França i amb Espanya”; bonica manera d’abordar els Països Catalans. La Vall d’Aran queda amagada amb tres articles a l’apartat “Poder executiu” i l’aranès queda reduït a cooficial en aquell territori. Parlant de llengües, considero que l’article 4, dedicat al tema, és molt perfectible tant en la forma com en el fons.

El projecte de Constitució fa un esforç important per incorporar valors, conceptes i normes de plena actualitat: els drets socials, la transparència o la limitació de mandats, que caldrà afinar molt més. Incorpora també un posicionament molt radical pel que fa a la defensa, cridat a crear obertes polèmiques: Carod i Vidal, sense anar més lluny, van discrepar-ne elegantment a l’acte d’ahir.

Finalment, a aquest esborrany de Constitució li falta una bona revisió d’estil. Per posar un exemple, l’article 18.4 (que regula el dret de vaga), sembla que ningú no se l’hagi llegit més d’una vegada. Però com va dir ahir Vidal, el text és un punt de partida per a un debat més participatiu, que tindrà lloc els propers i trepidants mesos si la manca de sentit comú dels líders independentistes no ho impedeix.

[Imatge: foto de l’autor]