Assaig de via a Tarragona

Aquesta tarda s’ha fet l’assaig de la via catalana (millor que cadena, tot sigui dit) per la independència a Tarragona. Impressions telegràfiques:

* Concentració a la Catedral, on hi ha una paradeta per adquirir les samarretes que s’han confeccionat expressament per al tram de Tarragona de la via. Les ha dissenyades el David i costen vuit euros si les compres de tres en tres (a la imatge; xules, no?).

* Una mica més tard de l’hora prevista, ens indiquen que ja podem anar baixant i afegir-nos a la cadena. Així ho fem, i per sorpresa nostra, anem recorrent el carrer Major avall, avall sense trobar-li el final. La via està sent un èxit, a primera vista. Pel camí puc anar saludant ple de cares conegudes: la Gisela, el Josep Lluís, la Maria, el Josep Maria, el Vicenç, i més que em deixo.

* Finalment, aconseguim unir-nos a la via en plena plaça de la Font, on figura que havia d’acabar l’experiment. Acabar? L’afluència de participants obliga els organitzadors a fer tota la volta a la plaça i tornar a pujar. Després ens informaran que la cadena ha acabat, finalment, a la Baixada de la Misericòrdia, despr. Perquè s’entengui: hi ha hagut un 50% més de participació de l’esperada. Visca!

* Presència de seguici popular: el canó de Sant Roc, el Magí de les Timbales i els gegants en versió infantil i els gegants de Cós del Bou. A l’acabar l’acte, l’Albert Cortés, coordinador de tot plegat i blocaire d’aquesta casa, ha adreçat unes paraules. A la que ha esmentat l’Ajuntament, que tenia rere seu, i els seus estadants, la multitud ha esclatat en xiulets. La cosa ve de l’actitud dels socialistes, que es van negar a adherir l’Ajuntament a l’AMI, però sobretot pels populars i el seu cap de files, l’Alekandro Fernández.

* Fernández des de fa un temps va fregint el personal contraposant independentisme a capitalitat tarragonina. Es veu que una cosa i l’altra juntes no poden ser. Doncs sí que poden ser, i l’Albert ha ofert una solució perquè tothom quedi content: que Tarragona sigui capital del nou estat català, com a l’època romana. Bé, no sé si tothom-tothom quedaria content amb aquesta solució, però la idea està llançada.

* En resum, la cosa funciona. Els tarragonins hem aconseguit mobilitzar-nos per la independència, fer-ho amb una participació més que notable i en una tarda de dissabte en ple mes d’agost. Sí, tot va fent via.

[Imatge: foto de l’autor]