Records del Magrib (5)

El viatge va proseguir cap al sud, vers la zona més àrida. Aquí ens van transportar en un Land Rover fins a una zona desèrtica apta per a turistes. Tots ens vam fer les fotos de rigor i tots vam comprar, al marxar, el típic mocador blau dels beduïns, que, segons diuen, els tenyeix la pell d?aquest color, i per això els anomenen els homes blaus.

 

Qui se?n va comprar també un va ser l?asturiana del nostre grup, la recordeu? Al capvespre, de tornada, se?l va embolcar al cap mentre va començar a fumar-se la ?mercaderia? que duïa. Quan vam arribar a l?hotel, la vam trobar immòbil al seient de l?autocar, marejada i emporrada. La seva pàlida pell contrastava amb el blau elèctric del mocador. Estava de foto, la tia.

 

Vam arribar a l?hotel després d?un dia molt intens. Ja que parlem d?hotels, en vam trobar de totes maneres durant el viatge. En general, són molt moderns i luxosos, amb habitacions inusualment grans i piscines en zones on l?aigua és un bé escàs: es nota que el país ha fet una aposta decidida per atreure?s el turisme europeu. Un hotel ben diferent el vam trobar a la població de Tineghir. Tot ell era antiquat, descuidat… una mica ?cutre?, per entendre?ns. Recordo que ens vam haver d?esperar al passadís perquè ningú no trobava la clau de l?habitació i quan finalment hi vam entrar, faltava mitja moqueta i no hi havia paper higiènic. Per acabar-ho d?adobar, la nostra cambra es trobava al costat mateix d?una mesquita que, com totes les mesquites, tenia un minaret, des del qual una gravació cridava els fidels a l?oració. Va ser el nostre particular despertador, perquè va sonar per primer cop de matinada, i a tot volum.

 

Afortunadament, aquell dia la ruta començava de negra nit, i calia llevar-se igualment ben aviat,  però això no va evitar que el meu amic i jo ens llevéssim de mal cafè. Aquella matinada l?autocar ens dugué per la ruta de les ?kasbah”, una mena de fortaleses. La silueta d?aquests castells i de les palmeres retallant-se en el cel que començava a clarejar, unit a la visió de la lluna i els estels que encara no s?havien fet fonadissos, constitueix per mi una de les experiències més sublims que he viscut mai. I com a música de fons, el xofer de l?autocar va tenir el detall de posar el meu tros favorit d?Aida, òpera que, no m?ho negareu, escau a aquesta mena de paisatges.

 

Llavors es va produir el miracle. De cop i volta, se?ns va passar el mal despertar…

(continuarà)

[Imatge: una kasbah; www.bestsingletravel.com]