Voteu amb el cor (conferència de Xavier Sala i Martín)

* La sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Tarragona no és que es quedés petita per sentir Xavier Sala i Martín: és que va quedar microscòpica. Gent dreta pels passadissos, gent asseguda per terra, gent a l’entrada intentant seguir com fos l’acte, gent que se’n tornava cap a casa… Després vam saber que l’Ajuntament no havia posat cap facilitat als organitzadors (moltes gràcies, com sempre, Òmnium i ANC!) perquè disposessin d’una sala més gran. Lamentable.

* El cartell era atractiu: el professor de Columbia, presentat per Fermí Fernández (l’Angela Merkel de Polònia, per entendre’ns). El tema, també: sota el títol És l’hora dels adéus?, Sala va anar oferint raons i desfent malentesos per quan decidim dir o no adéu. Si afegim que Sala té una gran projecció mediàtica, facilitat de paraula, amenitat i domini de les matèries que imparteix, no ha d’estranyar aquest overbooking al Col·legi d’Advocats, inèdit a una ciutat com Tarragona.

* La llei de Murphy assegura que si una cosa ha d’anar malament, anirà malament. A l’acte d’ahir calia que quelcom fallés. Quina? Els micros: no hi va haver manera de que funcionés correctament ni un de sol. El comentari va sortir espontàniament: “ja tenim el PP per aquí”. Un del públic va reblar: “semblem Xipre…”.

* L’eix de la dissertació de XSM van ser les mentides espanyoles. Els unionistes tenen sis maneres de mentir: mentides podrides, falàcies, mitges veritats, etc. Sala va decidir entrar de ple en l’activisme sobiranista, segons confessió pròpia, el dia que es va cansar de sentir barbaritats rebatibles amb números a la mà. I això és el que va fer ahir, amb una pantalla i un micro (que no anava bé).

* Entre les curiositats que va deixar anar, hi ha la de que el percentatge del deute fiscal català (un 10% del PIB, constant com la velocitat de la llum) ja surt a la Bíblia. Concretament al Primer Llibre de Samuel, capítol 8, versicles 15-17. Busqueu, busqueu… Segur que ni López Tena ho sabia.

* Però després d’una extensa, amena i didàctica explicació de l’estat de la nostra economia (van sortir les pensions, el PIB, les exportacions, les infraestructures, l’euro…), després de fornir-nos d’arguments purament materials, va acabar recomanant-nos votar en la propera consulta “amb el cor”. Brillant acabament.

* Ah, que no se m’oblidi: portava una jaqueta de color blau, igual que la del cartell anunciador.

[Imatge: www.directe.cat]