Crònica d’un dia avorrit

Avui ha estat un dia avorrit. El balanç de les quasi catorze hores que porto despert és francament desolador. Vejam. Matí feiner amb ambient pre-Setmana Santa. Últims minuts, abans de plegar, conversant amb els companys sobre un tema apassionant: són bons per la salut els ous ferrats, malgrat el seu colesterol? Divisió d’opinions. A casa, dinar a base d’amanida i uns tortellini que havíen quedat oblidats al congelador. L’estona plàcida de la digestió és interrompuda per un missatge al mòbil. No, no és cap admirador: m’ofereixen el video X de Dinio (?). Fascinant. Després, una bona estona esmerçada en preparar un treball de la carrera de filologia catalana que estic cursant. Va sobre publicitat, llengua i comunicació, i m’obliga a empassar-me dotzenes de vegades el video de campanya de Convergència, penjat a Youtube. Sí, aquell on surt en Duran dient que es deixarà la pell, el pobre. La jornada s’acaba amb compra al Mercadona, atapeïda de gent acaparant aliments com si anés a esclatar la III Guerra Mundial d’un moment a l’altre.

Dia avorrit, sí, però almenys ha donat per un post. Qui no es conforma és perquè no vol.