Alienígenes: no estem sols

Són quarts de dues de la matinada, de diumenge a dilluns. Un servidor no pot aclucar els ulls, de manera que es lleva i té la pensada de veure la caixa tonta, vulgarment anomenada televisor. El telecomanament ensopega amb un programa del qual havia llegit bones crítiques però que mai no l’havia visionat: es titula Redes, el fan a la segona cadena de RTVE a les tantes de la nit i va de ciència divulgativa i recreativa.

És realment interessant. En l’edició d’avui parlen de la vida, així, en general, i hi participen un astrobiòleg australià i uns especialistes peninsulars. M’assabento d’algunes curiositats. Per exemple, parlant de l’origen de l’univers, diuen que el big bang va ser fruit de la violació de les anomenades "lleis de la simetria" i que un floc de neu és un exemple perfecte de la combinació entre llei física (els flocs sempre són hexagonals) i atzar (no hi ha dos flocs idèntics). La combinació de lleis físiques i atzar ens donarà la resposta a les grans preguntes de la humanitat: què és la vida? com va començar? que té a veure amb la intel·ligència i la consciència? Fascinant combinació de ciència, religió i filosofia.

El programa tracta també de la possibilitat de que hi hagi algun tipus de vida alienígena, és a dir, diferent a la nostra, però no en altres galàxies sinó a la terra mateix. És possible?

Un dels col·laboradors del programa compara les estrelles (objectes que es reprodueixen però no són vida) amb les monges (que estan vives, però no es reprodueixen). Cara de circumstàncies del presentador, que no és altre que l’Eduard Punset.

Durant la pausa publicitària, m’entretinc a fer zàping per les altres cadenes: anuncis d’una bava de cargol (sic) que deixa la pell femenina com a nova, safareig pseudoeròtic sobre les generoses dimensions dels pits d’una de les tertulianes, programa de Cuatro (El cuarto milenio) tractant l’apassionant tema del "podòleg assassí"… No cal que Redes ni els investigadors s’escarrassin més: queda perfectament demostrat que al nostre món, i ben aprop d’aquí, hi ha una peculiar vida alienígena.

Tornem-hi, que no ha estat res

Avui s’acaben, per sort o per desgràcia segons com es miri, les festes de Nadal. Després de les borratxeres, literals o metafòriques, tornem a la dura realitat quotidiana. Lluny d’enfonsar-nos en desànims generalitzats (gener costerut, TGV que no arriba…) pensem que el nounat 2008 es presenta ple d’esdeveniments que ens tindran ben entretinguts.

En el terreny polític estatal (que és, de llarg, l’espectacle més divertit), tenim eleccions espanyoles el 9 de març, on els contrincants aniran a matadegolla i que poden donar imatges tan llamineres com el Bono presidint el Congrés i el Duran fent de ministre (perquè ell vol ser ministre espanyol, ho sabíeu?); després tindrem la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatutet, que ens durà als catalanets noves emocions; segons com vagin les eleccions, podem assistir a un interessant ball de bastons dins els partits polítics, tant als d’aquí com els d’allà, que servirà, com a mínim, per clarificar una mica el panorama; finalment, a l’octubre Ibarretxe tirarà endavant la seva proposta democràtica per resoldre el contenciós basc (molta sort!).

A la resta del món, tindrem eleccions als Estats Units (la informació de les quals ens és servida diàriament amb gran luxe de detalls pels mitjans de comunicació, i això que no votem), Jocs Olímpics a Pequín (a veure qui protesta i qui no sobre la situació dels drets humans a la Xina) i la ja imminent proclamació de la independència de Kosovo (passaran de puntetes sobre el tema?).

El què dic, un any ben entretingut. A nivell estrictament particular, les cartes del meu Tarot (trucades) em prediuen canvis laborals, celebracions familiars i una més intensa activitat informàtica: les aigües seran més turbulentes que mai, ja ho veureu.