Polèmica a les aigües turbulentes!

Aquest bloc ja ha rebut els primers comentaris desfavorables. Es tracta del post que vaig publicar el 30 de maig sota el títol "Tancar televisions", en el qual criticava el tancament d’un canal de televisió veneçolà per part del govern d’Hugo Chávez, tot fent un paral·lelisme amb altres restriccions a la llibertat d’expressió (un diari basc, els repetidors de TV3 o les limitacions xineses a Internet).

Doncs bé, dues persones no hi estan d’acord. Signen com a "anònim" i com a "Joan". Si llegeixen això, m’agradaria que donessin la cara, cosa que jo sí faig. El primer ve a dir en el seu comentari que totes les televisions són de dreta (?) i sembla molestar-li el fet de que il·lustri el post amb un aparellament Chávez-Castro. El segon comentarista es limita a dir-me que "vaig molt perdut".

Em sembla intuir que estem davant la coneguda "comprensió" progressista davant règims dictatorials (Cuba) o democràcies dirigides per populismes demagògics (Veneçuela o Bolívia).

Tancar una televisió, tingui l’orientació ideològica que tingui, sempre és una limitació a la llibertat d’expressió i d’opinió. Sembla que la decisió del govern de Caracas va ser més aviat una no-renovació de llicència: és igual, és una mala notícia que un mitjà de comunicació incòmode amb el poder pateixi limitacions legals o tècniques. Els paral·lelismes amb altres situacions conflictives entre mitjans de comunicació i governs són obvis: per aquí anava la meva argumentació.

Per cert, l’esmentat conflicte es dóna en tot tipus de règims i latituds geogràfiques. Mireu si no: ahir mateix, vam saber que les televisions franceses han censurat les imatges del president Sarkozy lleugerament "marejat", que ja circulen profusament per You Tube.  

D’altra banda, el feeling existent entre els governs cubà i veneçolà i, especialment, entre els seus dos màxims representants, és ben evident. No em reca de tornar a il·lustrar el post amb la mateixa imatge.

No vaig perdut, no. Quan toca parlar de drets i llibertats, tinc un plànol i una brúixola que no fallen mai.