SAGRADA FAMÍLIA nostrada, potent, barcelonina i universal
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/180684 al Temple de la Sagrada Família, però ara voldria explicar les impressions de la visita de diumenge passat. A la meva dona -que encara no havia vist la gran nau coberta després de la inauguració-, el recinte la va impressionar d’allò més, i a mi, què voleu que us digui?, vaig tornar a pensar que Barcelona ha tingut molta sort de topar-se amb Antoni Gaudí, un arquitecte realment inigualable que va infondre a la ciutat, crec que de manera perenne, el seu art, la seva inspiració i el seu talent.
La SF que podem contemplar avui dia és un gran immoble religiós -i civil!- construït, de manera aproximada, en un 60%. Falta, doncs, força encara per a la conclusió definitiva, començant per la que serà -si la deixen- magna façana de la Glòria. Però ja avui podem observar perfectament que el temple i ara basílica és ple de detalls, referències, símbols, al·legories… I això no té res a veure en si creus en la Transcendència, la combats o no la veus clara, com és el cas d’aquest blocaire. Cadascú al seu gust…
A més dels vitralls del mestre Joan Vila Grau -quan hi siguin tots, donaran al gran, ampli i alt espai una coloració preciosa-, vam gaudir molt aquesta vegada de la visita al museu, que jo vaig trobar molt més ben posat del que el recordava. Hi ha -a més de les peces, elements de mobiliari, fotografies històriques, plànols i maquetes- un audiovisual molt complet, en el qual la significació i l’evolució de la llarguíssima obra queden molt ben explicades.
Veus clar, doncs, que els intents que hi ha hagut –Oriol Bohigas et alii– de convèncer l’opinió que el fet de continuar el temple no tenia massa sentit han resultat estèrils. Entre els sensacionals edificis gaudinians de Barcelona, què contemplaríem, ara?: la quasi momificada presència de la meravellosa façana del Naixement enmig del verd d’un parc. Sí, Gaudí en estat pur… però tot plegat tindria, crec, poca gràcia. A part que -digueu-me crematístic– no representaria un dels grans atractius universals del turisme barceloní.
Precisament, pensant en l’euro i també, és clar, en els valors artístics de la Sagrada -que en diuen algunes i alguns-, ara imagineu-vos l’escenari següent: ja hem aconseguit -per fi!- la independència, després d’un procés que confio que no sigui massa traumàtic. El TGV o TAV -ara en diuen AVE-, que prové d’Espanya i va cap a França, funciona a ple rendiment. Però el seu pas subterrani continuat -amb les vibracions consegüents- ha comportat al temple esquerdes, desperfectes i altres riscos poc o molt previsibles.
Renascuts mundialment com a catalans, seríem, aleshores, la riota del món… Quina llàstima! Ara, ja sé que poden haver-hi variables: que el tren no causi problemes, per exemple, però no sembla prudent -a priori- que passi pel traçat previst. O, fins i tot, que no haguéssim aconseguit l’Estat propi -digueu-me pessimista- per molt que sigui just i necessari…
Mentrestant, visitem i admirem la Sagrada Família: ara ja és possible gaudir com cal d’aquest Gaudí, tan potent, des de l’antic barri del Poblet -de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals-, avui perllongació de l’Eixample.