PUJOL, fuetada a l'”oasi”
El patriarca Jordi Pujol ha decebut més d’un, i de dos. A mi, també. La qual cosa no vol dir que no es pugui considerar ben positivament, en molts aspectes, tot el que ha fet pel país, i que ens ha dut -en una part notòria- al nou i esperançat impuls que estem vivint ara.
La taca, de moment, hi és, tot i que manca encara perspectiva per saber fins on embrutarà. I, posats a fer net, potser millor que surti ara, quan encara no som independents però sabem que la independència també deu voler dir neteja…
És obvi que, des de feia temps, les notícies i els rumors relacionats amb la seva família s’escampaven. Hi havia coses que te les creies clarament, i d’altres que podies pensar que estaven inflades pels enemics de Catalunya, que no paren. Segur que no cal confondre la bandera amb la cartera, però és obvi -avui, més que mai- que hi ha molta gent que vol que prenguem mal.
Malgrat tot, jo em resistia a creure que un pare de la pàtria del seu nivell no fos, bàsicament, honest. També és cert que tota la pudor escampada al seu entorn més immediat ell no la denunciava prou… Això és humà i, per tant, puc entendre-ho.
Crec que no es tracta, ara, de fer llenya total de l’arbre caigut. Si és que ho és del tot…
Personalment, vaig militar durant nou anys a Convergència més per pujolisme i nacionalisme que per qualsevol altra cosa. El vessant social, per exemple, me’n distanciava una mica, tot i que en part recollia aspectes de la socialdemocràcia que han estat, habitualment, els meus. Abans havia col·laborat, d’una manera relativament directa, amb el president Pujol a la Generalitat.
Com a ciutadà, insisteixo, no tinc per què abraonar-m’hi, ara. La pròpia CDC intenta posar una mena de tallafocs purificador. Ben lògic. I, en el moment actual, encara més…
En darrer terme, sento tristesa i fins i tot una certa ràbia. Deien que Catalunya era un oasi, i sap greu admetre que, en una part important, és cert. No tots els polítics són iguals, això mai no m’ho creuré, però a voltes sembla que ho vulguin dissimular.
Ara voldran destruir-lo encara més, Jordi Pujol. I ho faran, també, per motius clarament interessats, en l’intent de desprestigiar tant com puguin un procés, el català, que il·lusiona. Voldran barrejar de nou la bandera i la cartera, però a nosaltres ens pertoca saber distingir, i no ficar-ho tot al mateix sac. És el que alguns -massa- volen…