A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Fórmula COMPANYS… per afegir valor a la política

Companys 1

Aquest 2016, un dels millors regals que m’han fet -gràcies, Iolanda!- és el llibre Lluís Companys: vida, reivindicació i memòria d’un president (2015). Respecto el polític del Tarròs molt més ara que abans d’haver llegit l’obra, ja fa uns dies.

Companys, no solament amb la seva mítica i tràgica mort, ens fa creïble l’acció política. Pels seus ideals, la seva trajectòria, el seu coratge, la seva acció de govern, tan difícil com no sempre ben entesa. Per damunt de tot, el president de la Catalunya heroicament vençuda em fa la política valuosa, preuada, propera, per la seva dimensió moral. I és que la política és una ètica, abans que cap altra cosa…

Companys llibre

Tal com veieu a la imatge, aquest volum col·lectiu pertany a la col·lecció institucional “Documents del Memorial Democràtic”. A parer meu, és una llàstima la rima -perfectament evitable- que hi ha entre el títol i l’avantítol de l’obra, però això no li resta cap valor. Sobretot, per un seguit d’informacions sobre el president republicà sembla que inèdites fins ara, fet que és ben lògic i que justifica encara més l’edició.

Companys 2

El llibre repassa la vida, la trajectòria i la significació de Companys des de múltiples vessants: l’advocat, el periodista, l’activista, el dirigent rabassaire, el militant de partits, l’home de govern, el presoner del feixisme… El que sobretot m’interessa subratllar-ne és aquesta dimensió moral que us deia. És a dir, un cop a França, el president ho hagués tingut prou fàcil per a escapar-se a Sudamèrica, però el neguit per la vida del fill, en Lluïset, el va retenir, amb les conseqüències conegudes. I també va saber mirar, amb gran valentia, la mort totalment de cara, sense bena als ulls…

Companys, home ardit, no arribarà plenament a l’independentisme, com deixa clar Josep Maria Figueres en un dels treballs de l’obra, dedicat a la bibliografia sobre el president. Però això no ens el fa menys valuós. Molts l’hi han discutit, però crec que fou un digne successor de Macià i que no és possible analitzar amb equanimitat la seva figura sense una Guerra Civil que el tingué atrapat entre dos focs -si no tres, per sectors d’Estat Català; o quatre, pels republicans espanyols. Una barbàrie en el decurs de la qual procurà salvar vides i béns, a més de la dignitat col·lectiva. 

Companys 3

Al llibre potser li falta un capítol sobre la psicologia -es veu que complicada- de Companys, i desenvolupar una mica més la seva adscripció a la maçoneria, que, com la política ben entesa, és sobretot una moral… Però aquesta obra del Memorial Democràtic contribueix molt adequadament a la memòria històrica del personatge i del país en el seu conjunt. I també ens ajuda a creure més en la política o, si més no, a trobar-hi el valor afegit que tants dirigents, i tants interessos, ens fan creure que hi manca, aquí i arreu.