A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

“A FOC LENT” remata la jugada a TERRASSA

Sense categoria

Tercera i última presentació, dimecres passat, del llibre d’entrevistes. A la meva Terrassa. Ja tocava! M’havia estat, aquestes darreres setmanes, treballant de nit -i, segons com, de dia- per tal que la trobada fos un èxit. Cal dir que n’estic plenament satisfet.

La Sala Joaquim Vancells d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals no és molt gran, però resulta acollidora i estava plena. I Salvador Cardús va ser un gran presentador de l’obra, com d’ell no es podia esperar una altra cosa. Llàstima que finalment no pogués intervenir en l’acte Manel Camp -dels 15 entrevistats, el més vinculat a Terrassa- per problemes de darrera hora, ineludibles.

I també valoro molt el fet d’haver-me pogut retrobar amb algunes persones amigues, conegudes i/o entranyables, a algunes de les quals no veia des de fa anys…
Després de les presentacions inicials a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú, Terrassa -la meva ciutat d’origen- esdevenia un àmbit indispensable per tal de rematar-hi la jugada. La vida útil d’un llibre que encara té recorregut, si més no durant alguns mesos.

15 entrevistes cuinades a foc lent és potser, com a volum, més prim -160 pàgines- del que jo hagués desitjat idealment. Però vaig triar el nombre de personatges per tal de mantenir un seguit d’equilibris -entre els quals el de gènere. La bona valoració que en general ha obtingut l’obra confio que s’haurà traduït igualment en les vendes…

De l’exhaustiva anàlisi que va fer en Cardús, em va interessar especialment que subratllés el pes del coneixement i de la memòria com dues de les bases -indispensables- del bon periodisme cultural. Sempre he procurat defugir, en aquest ofici, la lleugeresa en els procediments i en els continguts. I l’entrevista -que no deixa de ser un petit aprofundiment biogràfic- és un dels gèneres ideals per aportar vibracions humanes -individuals i col·lectives- de qualitat. Aquest era, precisament, un dels objectius del llibre.

Com deia un dels dos mestres entrevistaires que assenyalo en la presentació, Joaquín Soler Serrano -l’altre és Baltasar Porcel, i podria anomenar també Montserrat Roig, ara que s’acompleixen vint anys de la seva mort-, “una entrevista és una foto carnet amb una certa penetració de raigs X”. Sí, en la vida, de tant en tant, cal passar per la pantalla. I si no tens la sort, o l’oportunitat, que t’entrevisti ningú, interroga’t -i qüestiona’t- tu mateixa, o tu mateix… 

Gràcies per haver vingut a l’acte, Maria S., Maria C., Maria M., Jordi, Enriqueta, Santi S., Santi P., Santi M., Mercè, Montserrat, Josep C., Josep S., Àngel, Albert R., Albert N., Pere, Vicenç, Joan-Ignasi… Gràcies, Lluís, Joan B., Joan R., Ferran, Toni, Ignasi, Josep Maria D., Josep Maria F., Pere… Gràcies a la gent que volia venir i que, pel que sigui, no va poder. Gràcies, no cal dir, als assistents que no coneixia. Gràcies a la part terrassenca de la meva família per fer-me -com sempre- costat…
 
Gràcies, Salvador, per la teva presentació completa i afinada. Gràcies, Jordi, per haver organitzat l’acte amb l’eficàcia que et caracteritza al capdavant del grup literari Mirall de Glaç. I Patrici, pel valuós suport fotogràfic. I Quico, per portar exemplars del llibre des de Vilanova i la Geltrú. I Núria, per contribuir a què se’n venguessin força aquell vespre. I Eva, Victòria, Santi, Mercè i Pep per la indispensable tasca de difusió. I Adela, per presidir l’entitat cultural més prestigiosa i dinàmica de Terrassa, Amics de les Arts i Joventuts Musicals [www.amicsdelesarts-jjmm.cat], tan lligada, fa anys, als meus inicis culturals i vitals.

Us adjunto un cop més el web de l’editorial, El Cep i la Nansa edicions [www.elcepilanansa.com]. Ho faig també perquè veieu com és d’atractiva la portada d’una de les seves novetats d’aquesta tardor: Tot sobre el Colom català, de Ramon Navarro. Un llibre que promet. Com també Fauna animal, de Damià Bardera. Em sento còmode, certament, en tan bones companyies…

MARIA DEL MAR BONET i MANEL CAMP, ànimes blaves

Sense categoria

Extraordinari el concert, dissabte passat, de Maria del Mar Bonet i Manel Camp al Teatre Lliure de Gràcia. Blaus de l’ànima, que vol dir blau d’intensitat, de proximitat, d’eficiència interpretativa, de talent compartit. Dos grans artistes que -com diu la segona part del títol d’aquesta tanda de concerts- porten Més de 20 anys ben a prop

La seva actuació conjunta també va esdevenir una bona ocasió de tornar a l’històrica i entranyable -i agradablement renovada- seu gracienca d’un dels teatres més emblemàtics de l’exigència artística i de la modernitat a Catalunya.


Manel Camp i Maria del Mar Bonet: dos astres refulgents de la nostra escena musical, projectada al món. L’un, a les tecles exquisides del piano; l’altra, amb la seva reconeguda veu com a gran instrument.

Col·laboradors estrets al llarg de les seves respectives trajectòries. Potenciant-se mútuament, ben a prop, ara amb la interpretació -entre d’altres- de lletres i músiques de George i Ira Gershwin, Maria Aurèlia Campany, Miquel Àngel Riera, Lluís Serrahima i la pròpia Maria del Mar, Joan Manuel Serrat, Pau Riba, Toti Soler…

Aquestes i d’altres cançons compostes i/o interpretades per ella, que s’alternaven amb alguns solos de collita pròpia d’ell. Un gran encert en aquest sentit, ja que el Manel no venia només a fer d’acompanyant, sinó també a exercir de protagonista.

Ell, vestit d’un negre lluent, alhora sobri i elegant. La mateixa i indiscutible elegància de la música, majestuosa, del seu piano… Ella, habillada amb vestit d’un vermell vívid, més brillant que les suggestives taques-escultura de color sang que ornamenten -passió pel teatre- l’escala interior del Lliure de Gràcia… 

El cas és que, per ara -si no heu tingut l’ocasió de fer-ho-, ja no els podreu anar a escoltar a Barcelona, però sí a d’altres indrets. Us enllaço la web del Manel, per exemple, que us permetrà fer-vos previsions de lloc i de calendari[http://www.manelcamp.cat/ca/] i també obtenir informació i eventualment adquirir el disc editat expressament per a l’ocasió. Ja n’havien fet un altre el 1989, Ben a prop, que recollia els recitals oferts l’any anterior al mateix recinte d’ara.

Manel Camp -magnífic artista i gran persona- serà, precisament, el representant dels protagonistes del meu llibre 15 entrevistes cuinades A FOC LENT que intervindrà en la tercera i última presentació prevista de l’obra. Això serà el pròxim dia 26 d’octubre, dimecres, als Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, la meva ciutat natal. A la seva entitat cultural més dinàmica, i amb més tradició.

Si cliqueu la web dels Amics [http://www.amicsdelesarts-jjmm.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=109&Itemid=85] hi trobareu els detalls de l’acte, en què també intervindrà, com a presentador del volum, el reconegut sociòleg terrassenc Salvador Cardús. I si aquell dia i a l’hora convinguda us deixeu caure per allí, ja serà massa!

Mentrestant, us deixo amb un vídeo de la gran cançó que ha estat, és i crec que serà sempre L’àguila negra, creada per aquella compositora i intèrpret d’expressivitat torbadora i sublim que va ser la francesa Barbara [http://www.youtube.com/watch?v=6J7bh9__99c].

L’escenari, en aquest cas, el del Gran Teatre del Liceu. L’any, el 2008. La veu, la de Maria del Mar Bonet. El piano, el de Manel Camp…