ISRAEL i PALESTINA: no acabarem mai?
Estàvem entretinguts -macabrament entretinguts- amb les barbaritats de la guerra d’Ucraïna quan ha esclatat el darrer episodi d’un conflicte que ve durant des de fa dècades i que és, no cal dir, el que protagonitzen l’estat d’Isral i el poble palestí. Focalitzat, aquesta vegada, a la franja de Gaza, una mena de gran i molt poblat camp de concentració d’unes dimensions similars a les de la comarca del Maresme. I amb la intervenció, poc o molt directa, de tercers països i d’uns quans actors de la diplomàcia internacional. Hi ha moltes consideracions a fer al respecte, perquè la qüestió és molt embolicada, i la situació, ben complexa. Els mitjans d’aquests dies, com és ben lògic, en van plens, i a tota hora.
A més de les coordenades històriques -sempre decisives-, un dels aspectes més interessants del tema és la qüestió religiosa, que en aquesta àrea del Pròxim Orient, com en d’altres parts del món, condiciona massa el destí dels pobles i és, sovint, motiu d’odis ancestrals. En el meu cas, el d’un agnòstic interessat per la significació cultural de les religions, he de dir, d’antuvi, que no accepto els principis en què es fonamenta l’Islam, i no per això em considero racista. No accepto, per començar, la seva manca de respecte envers les dones, focalitzada ara mateix, sobretot, en països com l’Iran o l’Afganistan. No accepto la Xaria, o llei islàmica. Com tampoc accepto ni la concepció ni la pràctica de la Yihad, que tant de mal ha fet arreu, amb el seu odi o menyspreu cap a tot el que no és musulmà.
De la mateixa manera, tot i considerar-me descendent de jueus, no comparteixo moltes de les manifestacions de la religió hebraica. Ni els assentaments agressius i inadequats dels colons en enclavaments que no els pertanyen. Ni moltes de les actuacions actuals dels governs d’Israel, ben diferents a l’esperit del sionisme inicial. Ni la deriva, cada cop més dretana, dels seus dirigents, inclòs, no cal dir, Benhamin Netanyahu, que només amb la cara ja paga…
A partir d’aquí, destrucció, crueltats, falta del mínim sentit humanitari… L’atac inicial de Hamàs va ser totalment injust, de la mateixa manera que ha estat del tot desproporcionada la reacció israeliana. Un altre grup al nord, el proiranià Hezbollah, també va fent de les seves. Un es pregunta si no acabarem mai, en aquesta guerra eterna…
L’altre dia, el president rus, Vladímir Putin, deia que bombardejar un hospital com s’ha fet aquests dies és una barbaritat. I ho dius precisament tu, maleït criminal de guerra?