ROGER MAS, trobador alat
Irredempt és el novè treball discogràfic de Roger Mas, i també, si no m’erro, el més rodó dels que li he escoltat fins ara, tots ells força o molt bons. Al cantautor de Solsona li escau plenament el títol de trobador per l’eco que emanen certes sonoritats seves, que ens fan pensar en els temps medievals.
Un dels grans mèrits d’aquest disc, del 2015, és que la instrumentació hi és mínima, tan sols una guitarra acústica que el Roger toca amb una gran sensibilitat. Aquest arranjament auster fa que la creativitat dels temes refulgeixi encara més…
Escolteu, per començar, aquesta preciosa cançó sobre un poema de Goethe, que Mas interpreta -com de costum- amb la gravetat de la seva veu, tan baronívola com harmoniosa i ben timbrada.
A Lo comte Arnau -amb versos de Jacint Verdaguer entre patètics i distrets-, els ressons i l’ambientació medievals i trobadoresques es fan molt i molt evidents. (S’escau recordar que ja hi havia poemes musicats de mossèn Cinto al valuós treball de RM del 2008 Les cançons tel·lúriques).
Al seu torn, Pols de Nimfa esdevé una també tel·lúrica cançó amorosa de collita pròpia.
Les Mentides del tema següent, comparades amb les que vivim i patim, esdevenen tendres, suaus, quasi etèries. Postveritats plenes de poesia…
http://https://youtu.be/jutBG4Z6yHg
I el llac on ens endinsem ara és, segons com, un no-lloc, una presència d’aigua sobretot mental.
A l’inquietant -com tot el disc, en general- M’estimo molt, a més de transitar per “foscos passadissos”, hi trobem un fragment molt sentit i no tan habitual:
“M’estimo molt,/ però no m’acabo d’entendre./ Sovint t’entenc millor a tu/ que no pas a mi mateix.”
En fi, escolteu -amb atenció, fins i tot amb emoció- aquest Irredempt, i alhora mireu enrere pel conjunt de l’obra i la trajectòria del solsoní, de qui paga la pena que us n’enllaci el web http://www.rogermas.cat/.
I llegiu també, si us plau, aquesta entrevista amb el cantautor a Vilaweb, feta quan es va publicar el disc https://www.vilaweb.cat/noticies/roger-mas-irredempt-es-un-disc-com-els-dabans-que-havies-dapujar-el-volum/.
Per tot el us he d’exposat -per una vegada, amb força economia textual-, i pel que he anat coneixent d’aquesta trajectòria des dels anys 90, considero que Roger Mas és, probablement, el millor continuador dels grans noms de la cançó en català. Pren-t’ho bé, amic, perquè, a parer meu, vas esdevenint progressivament allò que se’n diu un clàssic. Amb l’avantatge que ets un artista que, de temps per córrer, en tens encara un munt. I que et sobren recursos, talent i capacitat per a sorprendre’ns…