A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

RAÜL ROMEVA: qui no entengui per què vas de primer és que no entén res…

Romeva

Amic, quan et van nomenar per encapçalar la llista sobiranista poc o molt unitària, vaig tenir una primera reacció d’arrufar el nas. Pensava: “És un bon nom, però encara poc conegut per la gran majoria”

Tanmateix, en aquests pocs dies, m’he anat convencent que ets el candidat idoni. Per trajectòria, per transversalitat, per compromís, per pencaire dels de debò, que bé que ho has demostrat al Parlament Europeu. Per una Catalunya definitivament lliure i, tant com es pugui, progressista.

Jo era dels convençuts que, amb tres llistes convenientment interconnectades podríem anar, nacionalment, molt lluny. No acabava de creure en la viabilitat d’una candidatura unitària, ni encara menys condimentada sense polítics, perquè sempre trobo que, en la vida i en la política, tots els actius s’han d’aprofitar.

M’adonava també, com tanta gent, que les martingales -poc o molt legítimes- de partit anaven malmetent el procés, tot i els meritoris esforços de l’ANC, de l’Òmnium, de l’AMI, de Súmate… 

I sí, ha costat una mica parir-la, la presumpta llista, però em sembla que el resultat -pel que es va coneixent- és  molt bo. Encapçalada per una personalitat com tu, amb interessos més diversos i complexos que el que ha estat habitual dins del catalanisme. Només una passejada pel teu blocelaborat precisament des de Vilaweb, ha de ser suficient per a comprovar-ho: http://blocs.mesvilaweb.cat/raulromeva/

Qui no entengui, doncs, per què vas de núm. 1, és que no ha entès res del procés cap a la independència que viu el nostre país. I algunes i alguns, situats més aviat a l’esquerra, semblen no haver-ho entès, potser perquè els cou…

Per si fos poc, disposes d’acompanyaments tant de luxe com les fermes i carismàtiques Carme Forcadell i Muriel Casals. I amb Artur Mas i Oriol Junqueras en els llocs que, en bona lògica nacional, els pertoca.

Que la CUP, benvolgut Raül Romeva, no va ben bé per la mateixa via? No hi fa res, sobretot si les dues candidatures no us feu la punyeta… Ells competeixen en un altre espai i, potser, en altres franges generacionals. El que cal, en aquest cas, és sumar.

I, sobretot, guanyar. El 27-S, en primer terme, i més enllà…

 

 

Se’ns has “colat”, ADA?

No… i sí. No, perquè has estat escollida per la ciutadania -jo mateix he contribuït, indirectament, a què siguis alcaldessa. I sí, perquè, de moment, tot dóna a entendre que tu i el teu equip consensueu més aviat poc. I, d’aquesta manera, costa més fer coses de profit col·lectiu… en comú.

Ada Colau

Des del punt de vista del dret a decidir no et sento,  Ada, tan llunyana, tot i que la independència no figuri, ben bé, en el teu full de ruta. I ja m’agrada que vulguis reformar  Barcelona, però no tant que capgiressis un model d’èxit que ha aconseguit fites importants. Afinem-les, millorem-les, però no fem trencadissa, sisplau…

Jo em creia -il·lús -, que tu i el teu poc majoritari equip us dedicaríeu, aquests primers dies de mandat, a prendre les mides a les taules i als despatxos. Sobretot, per tal de planificar la feixuga tasca que la ciutadania us ha encomanat. Ai, ai…

I és que us ha faltat temps per a col·locar parents i amics a l’Ajuntament, amb una fórmula o altra…

Heu pres decisions discutibles en un tema que -admetem-ho- no resulta senzill, com és el de la seguretat, que afecta de ple la Guàrdia Urbana.

Heu incorregut en la demagògia de rebaixar-vos els sous, fins al punt que jo mateix -que en tinc un de normalet– m’hauria de sentir incòmode. Però no, perquè crec que un polític –xoriços a banda- ha d’estar prou ben pagat o pagada perquè se li pugui exigir una dedicació i responsabilitat plenes…

Heu fet una moratòria turística que pot tenir efectes beneficiosos -racionalitzar el sector- però també paralitzants per a les inversions. No calia, també aquí, molta més mà esquerra que la que esteu exhibint?

Tampoc heu vacil·lat a l’hora de suprimir -ben aviat- el magazin nocturn La Rambla, emès televisivament per Barcelona TV i radiofònicament per Barcelona FM. Jo, mentre acabava de rentar plats, el seguia amb prou interès, i mira…

En fi, porteu malament el tema dels assessors, encara que no tota la culpa, en aquest cas, sigui vostra. Però l’oposició també té uns drets, i no semblen prou respectats…

Com tampoc heu consensuat amb el Pirineu la retirada de Barcelona del projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern. Potser sí que aquest no era el millor horitzó de futur, però…

Sí, Ada, tot -o gairebé- són peròs. Tens, teniu, només 11 regidors sobre 41, i no tot pot resoldre’s a cop de decret, a ritme d’alcaldada. La ciutat es mereix que sapigueu governar-la, i és clar que no es pot ploure a gust de tothom, però tampoc cal convertir el Cap i Casal, la capital de Catalunya, en un escrache permanent.

¿Se’ns has colat, Ada Colau, senyora alcaldessa de Barcelona? El temps ho dirà, però de moment estàs fent pocs mèrits perquè molts ciutadans et sentim nostra, et duguem al cor

Deixa’m-ho dir: si els Jocs Olímpics del 92 van ser un gran èxit per a Barcelona i tot Catalunya, dubto que, amb consistoris com el de Barcelona en Comú, els haguéssim tingut.

I hagués estat una llàstima…