La NALA, l’última adquisició animal
Resulta que la meva filla Laia, recentment, es va trobar un cadell de gat al recinte de la seva feina, amagat dins d’un cotxe. Gatuna com és -jo també-, se la va voler quedar i el primer pas va ser portar-la al veterinari -és una gata- per tal que la desparassitessin, pobrissona…
La cosa ha anat força bé i ara, entre la Laia i nosaltres, ens ocupem de l’animaló. La Laia li ha posat de nom NALA, en record d’una de les bèsties emblemàtiques del mític espectacle El rey león, que precisament vam anar a veure a Madrid fa uns mesos.
La minigateta està progressant força i demostra tenir molt de caràcter. Un biberó, que s’alterna amb menjar humit, l’alimenten de la manera més convenient. He de confessar-vos que mai no havia tingut l’oportunitat de veure de prop un nadó animal d’aquestes característiques. Per tant, la seva evolució constitueix, per a mi i el meu entorn, tota una experiència.
Més endavant intentarem que s’acostumi a conviure amb la LEIA, la nostra gata diguem-ne sènior de la que ja us havia parlat.
No viuran juntes de manera definitiva, perquè s’estaran en pisos distints…
Però, com us dic, la NALA ha esdevingut una inesperada i positiva sorpresa. Una altra mascota de la qual gaudir plenament i, per què no, aprendre. I és que l’univers dels gats és suggestiu, bell i insondable.