27-S: 1+1+1 no és que sumin… multipliquen x 3!!!
UNIÓ fa bona CONVERGÈNCIA i en permet l’evolució. Aquest és el títol que jo havia posat provisionalment al post, però els esdeveniments es precipiten: trencament -històric- de la federació; conferència d’Artur Mas a Molins de Rei; proposta de llista no “del president”, sinó “amb el president”…
Em marejo i ens maregen, però el subjecte continua sent la nació; l’objectiu, la independència; el mitjà, el procés -2a. part; la data, el 27-S; la sessió d’entrenament, la Meridiana; els entrenadors, l’ANC, l’Òmnium, l’AMI, Súmate…
Continuo pensant -ho sento, president Mas– que faran més forat les llistes separades, tot i que millor unides -les sobiranistes, clar- per algun lema comú. I amb un o més actes, si s’escau -seria oportuníssim- conjunts.
Ara: si vostè, president, aconsegueix que les entitats sobiranistes li facin cas i recolzin la seva proposta, cap problema! En nom de Catalunya, no vull més baralles que les estrictament necessàries…
Però no hi confio gaire, que li facin cas, perquè el país i el catalanisme són plurals, i les seves entitats emblemàtiques, també.
El gran Lluís Llach, que més aviat és home de rauxa, ha proposat un full de ruta electoral ben assenyat: llista de CDC i amics, encapçalada per Carles Viver Pi-Sunyer; llista d’ERC i afins, liderada per Carme Forcadell; llista de cupaires, ídem per Antonio Baños… 1+1+1 no és que sumin… multipliquen x 3!!
O poden fer-ho, sobretot si sabem fer les coses bé..
També poden endavant les candidatures sobiranistes amb les anteriors o altres persones que encapçalin les llistes respectives. Molt millor serien, al meu entendre, vostè mateix, Oriol Junqueras i David Fernández. Per a intentar arreplegar el màxim de vots possibles.
I, si la jugada surt bé, govern de concentració, presidit pel o per la representant de la candidatura sobiranista més votada. Però, si no surt prou bé, ja en parlaríem…
Vostè, Molt Honorable President, ha contret, en el llarg i sinuós camí a Ítaca, mèrits indubtables. Exerceix un bon lideratge, si no natural, sí que ben induït; està aconseguint, amb la seva conducció de la nau, que relativitzem els aspectes pocs clars de Convergència, una força política de matriu Pujol que segur que cal refundar, amb canvi de nom inclòs; ha estat a punt de fer possible que, amb una mica de sort, col·loquéssim el senyor Duran a la vitrina històrica, tot i que ja sabem que els gats -aquests animalons adorables- tenen el petit defecte de les set vides…
Les pròximes setmanes seran decisives. Si li compren la proposta que vostè vol vendre, president, jo ho faré també, i prou de grat. Si no… és el que li dic: ja no es tracta de sumar, sinó de multiplicar!!!
Com diu el lema recurrent dels darrers mesos, “Ara és l’Hora”. I n’hi afegeixo un de més clàssic: “Via fora, Catalans!”.
I Catalanes, és clar…