DURAN se sent “atrapat”, jo també. I vosaltres?
Sort que, com diu el ministre Margallo -el dels somriures de hiena a Artur Mas l’altre dia al Palau de Pedralbes-, “el nacionalisme excloent es cura llegint i, a més, viatjant”.
Doncs miri, no: deixant de banda l’adjectiu excloent -de què, senyoria?-, és precisament al contrari…Per això caldrà trobar-li, a aquest atzucac, alguna mena de sortida viable. Mentre no arribi, Duran, si pot ser, que deixi de fer “la puta i la ramoneta” i no arrossegui més del compte -en nom dels interessos de determinades elits- la gent d’Unió Democràtica, que en conec de molt sana. Potser demano massa…
Qui sí que pontifica en nom d’interessos no gens dissimulats és aquest gran espanyolista que fa de ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo. I és que llegir i viatjar sempre serveixen, no cal dir, però la teràpia que aquest senyor pregona és equivocada. Llegint i documentant-se -visitant El Born Centre Cultural, per exemple- s’amplia el coneixement, s’afina la memòria, es descobreix més la veritat…
I viatjant pel món és com més t’adones de la riquesa de les llengües, les cultures i les tradicions. De la diversitat natural que configuren els països. I veus que -tot i la globalització, que no és cap broma– a ningú no li fa nosa tenir una certa veu pròpia. És el que dignament demanem ara, i amb el mateix dret històric i de futur que tantes altres nacions.
Mentrestant, el desatrapador que ens desatrapi… Molt em temo que l’artífex de la tercera via -amb l’ajuda, tan eficaç, de Pere Navarro– no ho serà.