A la brasa i al caliu

Quan era jove, recordo que no m’agradava menjar de tot. Però amb els anys, i ara que ja anem cap a la vellesa -amb v baixa, ai!-, el meu paladar ha sabut evolucionar en un sentit jo diria que positiu. Es pot dir que, a més de tenir habitualment molta gana -o potser és deler-, m’agraden totes les menges, inclosa la carxofa, per exemple, que de jovenet, només de veure-la, em creava una clara sensació de rebuig.

Sigui carn, sigui peix, siguin verdures, tot passa bé per la meva boqueta. I ja no diguem els dolços, amb la xocolata i el que no ho és! Això em ve de petit, quan, en la penombra de la tenda de queviures dels meus avis, adjunta a la casa familiar, jo m’enfilava sigilosament, en la quietud de les tardes de diumenge, cap als pots d’anissos, confits, etc.,  i em muntava la meva petita festa…

Igualment, si cal, puc esdevenir vegetarià i vegà sense dificultats, tot i que el gust d’animal mort, sigui de la terra o del mar, em va d’allò més. Però a tot m’acostumo, quan cal i per al que calgui. Fins i tot he sabut fer-ho, darrerament, a una dieta estricta que m’ha estat imposada per raons de salut, tot i que, per sort, les proves pertinents han donat força bé i ja me l’han flexibilitzat una mica.

Sóc, això sí, un cuiner discret, però a casa tinc la sort que la meva parella excel·leix en la matèria. Això no vol dir que jo no em sàpiga apanyar, si cal, però els resultats sempre són limitats. Ja m’agradaria ser un influenciador -o “influencer”, que diu tanta gent- de l’estil del Marc Ribas, la Carme Ruscalleda o el Karlos Arguiñano, per assenyalar-ne només tres… Però és que a mi -potser ja ho heu descobert- l’única habilitat que se’m dóna realment bé a la vida és escriure.

I ja no parlem del món de la restauració perquè molts establiments, per al meu gust, sempre són una festa. Ara mateix, resulta que al meu barri, davant mateix del Mercat del Ninot -on compro habitualment- hi ha el Disfrutar, escollit des de fa ben poc el millor restaurant d’Europa. Encara no hi he anat, però… ho hauré de fer!

Menjo de tot, doncs, i que m’aprofiti. Que per a això també estem i per a això, quan convé, hem de servir…