A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Conegueu, una mica millor, el nord d’ALEMANYA

Hamburg

Ha estat, el d’aquest estiu, un viatge intens, per uns indrets d’Alemanya als quals, des d’aquí, no es té tanta costum d’anar-hi com a Berlín, la Selva Negra o Munic i Baviera, posem per cas. Prova d’això és que hem trobat, pel camí, ben pocs compatriotes. Ni espanyols…

Turisme, en general, més aviat interior o arrelat al gran país centreuropeu. Això sí, hem comptat amb la Laia, la guia més idònia per a nosaltres. Que ens ha fet començar el trajecte per l’esplèndida -per elegant, més que monumentalHamburg, la més coneguda de les antigues ciutats hanseàtiques.

Ella, doncs, mitjançant el seu bloc, també us durà de la mà, amb lleugeres acotacions de part meva…

 

La Laia, a més de saber l’alemany, cada cop es mou millor pels territoris germànics, com anireu comprovant…

http://vonkatalonien.blogspot.com.es/2016/08/reisen-in-norddeutschland.html

Hamburg 2

Hamburg, a més del seu gran port, és una urbs on, sobretot, t’hi sents molt a gust:

http://vonkatalonien.blogspot.com.es/2016/08/der-erste-teil-reise-nach-deutschland.html

Hamburg 3

Lübeck és una de les ciutats de l’antiga Hansa més monumentals, i també el bressol de l’enyorat Willy Brandt, la mostra permanent sobre el qual vam tenir l’honor de visitar. I Schwerin, amb el seu gran castell-palau -avui, seu del Parlament del bundesland de Mecklenburg-Pomerània Occidental-, també paga la pena…

http://vonkatalonien.blogspot.com.es/2016/08/der-zweite-teil-lubeck-und-schwerin.html

LübeckWilly Brandt

La plaent illa de Rügen, al nordest d’Alemanya i envoltada de la mar Bàltica -que diuen que es glaça a l’hivern- no us la podeu perdre…

http://vonkatalonien.blogspot.com.es/2016/08/der-dritte-teil-rugen-insel.html

Binz

Com no podeu deixar de  passar pel llac Müritz i el conjunt del seu entorn aquàtic:

http://vonkatalonien.blogspot.com.es/2016/08/der-vierte-teil-muritz-nationalpark-und.html

Müritz

Ni acabar el viatge -després de visitar, ni que sigui de passada, el conjunt monumental de Postdam, a tocar de Berlín– sense fer una estada a l’amable massís del Harz, ja una mica  més cap al centre del gran país

http://vonkatalonien.blogspot.com.es/2016/09/der-funfte-teil-harz-nationalpark.html

:Harz

 

En fi, que els territoris germànics septentrionals són dignes de ser visitats. De dedicar-hi gairebé quinze dies des de, per exemple, la nostra base de Braunschweig, històrica ciutat prop de Hannover, on viu i treballa la Laia. Ho vam fer aquest agost, i aviat tornarem a trescar el  poderós i influent país centreuropeu, autèntica locomotora del continent…

A “Prou!”, PILAR RAHOLA denuncia amb contundència l’ISLAMISME, i encara es queda curta..

Prou!

No me l’havia comprat, però algú molt proper m’ha deixat aquest llibre, i la seva lectura m’ha resultat molt profitosa. Pilar Rahola -una dona ferma i valuosa, sovint excessiva- hi fa una denúncia contundent i, sobretot, versemblant. En el món d’avui -massa poc resplendent-, obres com Prou! esdevenen, més que mai, necessàries.

Prou! de barbàries… en nom de les cabòries del Cel, dels interessos de la Terra o del que sigui.

Pilar Rahola

En aquest llibre (RBA La Magrana, 2015), la coneguda escriptora i periodista s’encara a les brutals conseqüències que tenen la teoria i la pràctica de l’islamisme per al món del segle XXI, també conegudes com islamofeixisme pel xoc que representen entre civilització i barbàrie. Estic d’acord amb gairebé tot el que hi diu, encara que jo no seria tan contingut a l’hora de jutjar més d’un i de dos aspectes de les polítiques exteriors d’Israel i dels Estats Units. Precisament perquè no sóc gens antisionista i, pel que fa als ianquis, tinc ben clares les diferències que hi ha entre demòcrates i republicans, i que confio que tornin a expressar-se ben aviat a favor dels primers.

Islamistes

Trobo, tanmateix, que l’autora encara es queda curta quan creu que no cal confondre l’Islam com a religió amb l’islamisme radical com a ideologia. No són el mateix, és clar, però a Prou! hi moltes referències a una cosmovisió espiritual que ha estat en guerra amb el món pràcticament sempre. No oblidem que Mahoma, a més de profeta, era, precisament, un senyor de la guerra, i que la lluita entre xiïtes i sunnites no ve d’ara, per cert…

Kaaba

Això no vol dir que moltes i molts creients musulmans no puguin esdevenir alliberadors i, sovint, també víctimes d’aquest món tancat i excloent, i la Pilar ens n’apropa bons exemples. Però sap molt greu la gran influència, entre d’altres, d’il·luminats com Muhammad Ibn Abd al-Wahhab -del qui prové el sinistre wahhabisme– o, més contemporàniament Yusuf Al-Qaradawi o Mustafà Setmarian, aquest darrer parella -ai las!- d’una espanyola d’extrema esquerra… 

A partir d’aquestes i de totes les dades i consideracions que aporta Rahola, podem entendre millor la gènesi d’atemptats recents que a totes i tots ens tenen amb l’ai al cor. I també podem entendre menys -o potser no, per allò dels interessos- el suport i la visibilitat que entitats com el FC Barcelona presten a Qatar Foundation o Qatar Airways. Aquí, 100 x 100 d’acord amb PR, i encara més si sóc del Barça

Barça Qatar

Un preuat efecte col·lateral de la lectura d’aquesta obra ha estat la meva descoberta de l’important i significatiu Manifest d’Euston, promogut, entre d’altres intel·lectuals anglosaxons d’esquerres, pel politòleg Norman Geras.  En aquesta valuosa declaració, els termes de la qual comparteixo en bona part https://es.wikipedia.org/wiki/Manifiesto_de_Euston, s’hi denuncia de manera decidida el paper de l’esquerra i dels progressistes en general davant l’islamofeixisme. També se l’haurien de llegir els actuals directius del Barça, que han estat clarament regressius en relació al laportisme des d’aquest i altres punts de vista.

Estat Islàmic, o l’ISIS, o el Daesh arribarà on pugui o on li deixem arribar -amb permís, això sí, dels traficants d’armes i dels estats que n’exporten. Però no em feu triar entre la seva barbàrie o la de Bashar al-Assad, per exemple, que vomito i m’ennuego. Prou!, doncs, de fanatismes, de nihilismes terroristes o de propostes de viure, i després morir, en un món tan pervers que no val la pena de conèixer.

ISIS