CREMEU BARCELONA, siiiííí!! Com una teia…
“L’apassionant novel·la que descobreix Miquel Serra i Pàmies, l’heroi inesperat que va salvar una ciutat”, llegim a una àmplia faixa de color cirera que embolcalla l’obra. I sí: les pàgines de Cremeu Barcelona! són força apassionants. Serra i Pàmies va ser, certament, un heroi -a qui les circumstàncies podríem dir que esperaven-, però romania massa en l’oblit. I, més que salvar del tot la capital catalana, va contribuir de manera notòria a què no quedés força malmesa, i tant o més castigada des del punt de vista humà…
Cremeu Barcelona! (Columna, 2014) és un volum fruit de la complicitat establerta entre el novel·lista debutant Guillem Martí i un altre autor de novel·la històrica, Jordi Solé. No sé quin percentatge d’encert correspon a l’un i a l’altre -en tot cas, és Martí qui signa el llibre. Però el resultat és bo, i el ritme de l’obra es manté d’una manera sostinguda al llarg de… 601 pàgines!
El llibre rescata, per damunt del tot, la memòria d’un polític poc conegut que va prestar una contribució destacada al nostre país, en un episodi no tan llunyà en el temps però que romania massa amagat. Llegiu aquesta crònica de Toni García publicada el març del 2015 a l’edició catalana d’El País http://cat.elpais.com/cat/2015/03/04/cultura/1425495849_088058.html i en tindreu més dades.
El cas és que el reusenc -i també maçó, cal dir-ho- Miquel Serra i Pàmies -mort a Mèxic DF el 1968- era germà del besavi de Guillem Martí. Una recerca iniciada quan aquest llicenciat en administració d’empreses i en dret era batxiller li va descobrir l’oculta història del seu parent…
El gener del 1939, la ciutat de Barcelona, exhausta, gairebé agonitzava. En aquestes condicions va arribar l’ordre de la Komintern soviètica de cremar i arrasar la capital catalana, destruir-ne vies de comunicació i volar-ne centres neuràlgics d’energia, aigua i transport. En definitiva, deixar una ciutat inservible a partir d’una política de terra cremada de cara a l’enemic… que també s’hagués endut, malauradament, moltes vides humanes.
Serra i Pàmies, dirigent del PSUC i conseller d’Obres Públiques de la Generalitat -també ho havia estat de Proveïments-, va encarregar-se d’aquesta tasca, però en realitat va dilatar-la fins que els facciosos es van fer, sense resistència, amb el cap i casal. Exiliat a França amb la seva dona Teresa, després seria cridat a Moscou i torturat per l’stalinisme, fins i que aconseguiria passar l’Atlàntic. De tota aquesta història no són absents les conegudes tensions entre l’autònom PSUC i el més ortodox PCE -vinculades a la influència decisiva de l’URSS-, la qual cosa també reflectia les realitats diferents que eren, són i seran Catalunya i Espanya…
Aquí teniu una entrevista amb Guillem Martí a TV3 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/guillem-marti-ens-parla-de-la-novella-cremeu-barcelona/video/5494331/. La història que ens ficciona és interessant i, de la seva mà i la de Jordi Solé, per les pàgines de Cremeu Barcelona! hi desfilen, al costat dels personatges inventats, molts altres de reals que, poc o molt, van ser protagonistes de la Guerra Civil o de l’època que va tocar patir-la en territori català.
D’entre els quals, Antonio Machado, André Malraux, Ilia Ehrenburg, Ernest Hemingway, Joana Raspall, Lluís Companys, Elvira Farreras, Carles Martí Feced, Joaqum Xirau, Josep Tarradellas, el lehendakari Aguirre, Juan Negrín, Santiago Carrillo, Rafael Vidiella, Joan Comorera, Frederic Escofet, Juan Negrín, Enrique Líster, Juan Modesto, a més de destacats militars republicans i alguns de fatxes… entre els quals l’ombra negra, negríssima, del general Franco.
En definitiva, la mort d’un somni que durà poc -el de la República, vinculat a una llibertat encara incompleta per a Catalunya– i que fou convuls pràcticament sempre. Herois coneguts, més oblidats -com Miquel Serra i Pàmies– i anònims van servir-lo amb les millors de les seves capacitats i les més il·lusionades de les seves energies. I novel·les com Cremeu Barcelona! -que sembla que podria passar aviat a la pantalla, en té prou mèrits- s’encarreguen de recordar-nos, un cop més, aquell martiri que fou la Guerra Civil… i que començà ara fa 80 anys.
El coneixement de la Història, per subjugador i apassionant, enriqueix sempre…