QATAR no és JÚPITER
Se n’ha parlat molt, de les contradiccions -més aviat indecències- que arrossega el Campionat Mundial de Futbol de Qatar. Per això cal desintoxicar-se’n tant com sigui possible. Jo, entre d’altres mesures, ho he fet anant al camp d’un dels meus equips preferits, el Club Esportiu Júpiter.
Tot la gran moguda qatariana, m’agrada prou el futbol per a poder dir que sóc del Barça i segueixo l’Espanyol i el Júpiter, i fixeu-vos en el matís verbal. Sóc del Barça perquè és el club més representatiu del meu país. Segueixo l’Espanyol perquè considero que una ciutat com Barcelona ha de tenir, si més no, dos equips situats al primer nivell. I segueixo el Júpiter perquè tot allò relacionat amb el gran planeta gasós m’interessa des de sempre, començant per la fascinació pel nom…
De manera que fa uns quants dies vaig decidir no veure ni escoltar cap partit del Mundial, més enllà del ressò informatiu. I, més recentment, he volgut tornar al camp del Júpiter, del barri barceloní de la Verneda i la Pau. Un equip que exhibeix samarreta grisgrana però que té un escut molt semblant a la bandera estelada. Un dels clubs històrics del nostre futbol, fundat el 1909 i que ara juga a la categoria, ben modesta, de la Segona Catalana.
En el partit de diumenge passat, l’equip jupiterià va guanyar, per gairebé golejada (4-0) al Club de Futbol l’Ametlla, de l’Ametlla del Vallès. La superioritat del Júpiter va ser, doncs, manifesta. Amb uns jugadors molt joves que no viuen, òbviament, del futbol, i un equip en el qual només cobren -poquet- alguns d’aquests esportistes…
Aquí tot té, en relació als grans clubs, una altra dimensió. Les instal·lacions del CE Júpiter són força correctes, i l’herba del camp no és natural. Em va sorprendre molt que, per a accedir-hi, no et facin pagar entrada, tot i que vaig ser convidat a adquirir loteria de Nadal del club, la qual cosa vaig acceptat ben de gust.
Queda prou clar, dons, que Qatar no és Júpiter. És possible, tal com diu la periodista Marta Roqueta al setmanari La República, que el que calgui sigui repensar el futbol masculí -al femení, deixem-lo créixer. Tasca, tal com va el món pels interessos que el mouen, difícil, gairebé impossible. Gairebé seria millor que la Terra esdevingués un planeta gasós, com Júpiter…
En tot cas, jo no vull ser còmplice del gran muntatge en un país on són menyspreats els drets de les dones i dels homosexuals, i on milers de treballadors migrants hi deixen la pell construint estadis futuristes. Un entorn on el conjunt dels Drets Humans encara és massa ignorat, amb el concurs de la Federació Internacional d’Associacions de Futbol (FIFA) i de les federacions estatals i els governs.
Tot i així, jo, com tothom, també tinc contradiccions. La primera, que sí que seguiria algun partit del Mundial si hi jugués la Selecció Catalana. La segona, que el calendari de paret que he adquirit per a l’any 2023 serà el del Futbol Club Barcelona. I és que m’agrada prou, el joc de la pilota als peus…
