CAUTELES i ESPERANCES davant del nou 9-N
La consulta del 9-N -que no era vinculant- no anirà ben bé com l’havíem previst. Però la cintura política d’Artur Mas -i el pacte tàcit que entenc que ha establert amb Carme Forcadell i Muriel Casals– fa que el viatge cap a Ítaca no es deturi. Fins i tot Oriol Junqueras no es posa en contra del nou 9-N, tot i que manifesti reiteradament que no és el model que més li agrada.
Tampoc no m’agrada a mi, però crec que ara hem de tirar pel dret, precisament perquè l’aposta de Mas -arriscada- fa que continuï havent-hi partit.
La jugada pot sortir bé o malament, però un dels requisits perquè surti bé és que es registri una alta participació. Encara que no hi hagi cens, per començar, i, per tant, les garanties democràtiques no hi siguin del tot…
Ja s’ha dit que el nou 9-N és sobretot una jornada de mobilització, més que de votació. Això sí, les urnes i els col·legis electorals hi faran el seu paper. No seran les votacions populars d’Arenys de Munt i de tants altres municipis -que l’última cosa que cal fer és menystenir-, ni serà ben bé una consulta digna d’aquest nom. Però, quan ets en un laberint -i el Govern espanyol, amb la seva prepotència, ens hi havia portat-, la teva primera obligació és cercar una sortida.
És el que ha fet fet Mas, canalitzant així una possible frustració col·lectiva que hagués pogut crear fins i tot problemes d’ordre públic. Ell sap -com ho saben Junqueras, Herrera, Fernández i fins i tot Duran i Iceta– que el camí decisiu passa per les eleccions plebiscitàries, que caldria convocar el més aviat possible -tot i que s’acostin les municipals. El que no sé si amb llista unitària -diguem-ne de país-, o sense, tot i que, si s’aconseguís -i això depèn d’alguns actors més que no pas d’altres-, podria tenir molta força.
Però aquesta avinentesa ja arribarà. Ara tenim, en molt poques setmanes, el repte de la nova consulta. I diumenge sabrem quin paper hi volen jugar -i també després- l’ANC i l’Òmnium, sota la presidència del tàndem Carme&Muriel, aquestes dues mestresses catalanes tan fermes i decisives …
Entenc que el president Mas no ha tirat endavant res sense pactar-ho prèviament amb elles i els seus entorns més immediats, i que ERC i la CUP -llàstima, ICV– no voldran quedar-se fora de joc. Diumenge sortirem de dubtes.
I després, és probable que puguem refer la unitat, de nou força malmesa. Algú ha dit, gaudinianament, que la nostra especialitat constructiva, més que la porcellana, és el trencadís. Sí, peces que s’havien trencat, però que s’ha aconseguit, i amb èxit, ajuntar de nou…