A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

És el TALENT que mou la ploma d’ANTÒNIA CARRÉ-PONS

Antònia Carré-Pons

No n’he llegit quasi cap, i segurament no podré fer-ho. Però m’hi jugo un pèsol que Antònia Carré-Pons, amb És l’amor que mou el cel i les estrelles, ha escrit i publicat una de les millors obres en llengua catalana dels darrers temps. Molt més que la novel·la històrica a l’ús, aquest llibre constitueix, sobretot, un viatge memorable per la cultura clàssica.

I si, a més, l’autora és de Terrassa, com jo, què més podríem demanar? Però encara que no ho fos…

És l'amor

Amb Antònia Carré -que és així que signa com a prestigiosa medievalista- ens havíem tractat de més joves i fins i tot vam coincidir, amb amistats comunes, en un viatge a París. Però jo aviat me n’aniria de l’antiga Egara -ja sé que li posen accent obert, però a mi, per raons d’orella, no m’agrada- i el contacte va perdre’s en bona mesura. Sortosament, s’ha anat recuperant els darrers anys, com amb altres amistats i coneixences del meu bressol estimat. 

Publicada És l’amor… el setembre del 2015 per Meteora, justament us ofereixo, a través de l’editorial, la trajectòria d’una escriptora encara emergent, però ja amb un camí recorregut molt sòlid http://www.editorialmeteora.com/autor/carre-pons-antonia/103.

L'Espill

Com haureu vist, l’Antònia és autora de l’edició crítica de L’Espill, del valencià Jaume Roig, que era el tema de la seva tesi doctoral i també ho és de la novel·la. Escriptora de ficció i també assagista relativament tardana, ja va captivar força el 2014 amb Rellotges de pluja. Però ara, amb la primera experiència de l’autora en el gènere històric, ja és massa…

València s. XV

Un cop llegida l’obra, puc corroborar-ho del tot. Però qui me’n va convèncer inicialment des d’El Punt Avui va ser el crític i escriptor mallorquí Sebastià Benassar. Llegiu-ne atentament la ressenya: http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/902613-lespill-de-lalta-literatura.html

Hi veureu que Bennassar qualifica l’obra de joia i diamant -ben cert- i em va induir a comprar-la i fins i tot, indirectament, a assistir a la seva presentació egarenca a la relativament nova llibreria La Temerària.

Napols s. XVI

Aquesta novel·la que, en època renaixentista, transcorre en un itinerari que va de València a Nàpols i Roma, narra el complex periple que va haver de fer el manuscrit de l’Espill fins que va trobar repòs a les lleixes vaticanes. Per damunt de tot, És l’amor que mou el cel i les estrelles m’ha permès, com us deia, efectuar un viatge memorable per la cultura clàssica. Amb una escriptura deliciosa i servida sovint des del llenguatge de l’emoció. I amb les històries d’amor que travessen l’obra, les reflexions morals, les descripcions històriques, les referències estètiques, el sentit del temps…

A l’epíleg de l’obra, Antònia Carré-Pons ens explica: “Les paraules que Guerau escriu a Estefania per declarar-li el seu amor quan torna de Nàpols em van semblar precioses: “És l’amor que mou el cel i les estrelles”, li diu al final de la carta. L’expressió és bellíssima, certament, perquè és l’últim vers de la Comèdia de Dant. I no és una metàfora. La cosmologia medieval la justifica del tot”. 

Roma s. XVI

Un llibre, ben cert, ple de talent: el que mou aquesta ploma egarenca. Molt més que una novel·la històrica, encara que també ho sigui i que ens recreï una època no tan llunyana, però fascinant. I presentada d’una manera que fascina…