A la brasa i al caliu

 

 

Com que el tema EXTRATERRESTRE m’interessa -i em sedueix- des de sempre, m’ha estat molt plaent i profitós llegir un llibre provinent de la biblioteca d’un familiar: El mensaje de los dioses (1973, versió original en alemany), d’ERICH VON DÄNIKEN. Aquest famós i també polèmic escriptor suís, de 88 anys, és conegut per haver difós la hipòtesi que la Terra, possiblement, va ser visitada per alienígenes en el passat, que haurien connectat, de manera ben profitosa, amb les antigues civilitzacions.

L’autor mai no aconsegueix demostrar-ho plenament, perquè la qüestió no és pas fàcil. Però el volum està ple de molt interessants imatges que ens permeten visualitzar diverses expressions artístiques dels nostres ancestres, que haurien entrat en contacte amb tot d’éssers que no tenen l’aparença d’humans.

En tot cas, el concepte de “déus” em sembla excessiu, a menys que anomenem així tots aquells referents que creiem que vénen de molt lluny i són superiors a nosaltres. Tanmateix, en un Univers tan vast i amb tantes galàxies i estrelles, pensar que som els únics habitants no sembla massa lògic…

Ja vaig escriure sobre el tema en un post d’aquest bloc

EXTRATERRESTRES a la plaça de Catalunya!!!

i ara no cal que em repeteixi massa. En tot cas, el que planteja VON DÄNIKEN no és que els alienígenes construïssin les preuades piràmides de l’antiga civilització egípcia, per exemple, sinó que haurien col·laborat en aquest sentit amb els habitants de la regió. De la mateixa manera, haguessin pogut intervenir en la instal·lació dels famosos moais de l’illa de Pasqua, com veiem a la portada del llibre. O molts altres exemples similars, com les famoses línies de Nazca, als Andes peruans. O les construccions de Tiuanaco, a Bolívia. Són hipòtesis que resulten no solament suggestives, sinó que, sobretot, fan pensar.

 

Erich von Däniken.

 

 

 

 

 

 

 

 

Construccions de Tiuanaco, a Bolívia.

 

En tot cas, com és que encara no hem pogut contactar amb ningú de l’Univers exterior d’una manera clara i explícita? És degut a les nostres evidents limitacions? Amb tants mil·lenis i segles d’existència, l’home -i la dona- impròpiament anomenat sapiens només ha estat capaç d’arribar a la Lluna -el satèl·lit de la Terra- i ara s’està plantejant d’anar a Mart, un dels planetes més propers. Per molt que ens atreguin la ciència i la cursa astronòmiques, per molt que sentim a parlar de la NASA, SpaceX o els xinesos, cal reconèixer que no és gran cosa, i que les nostres possibilitats tecnològiques envers l’espai són encara ben limitades. Tot i admetre els grans estudis i experiments que hi ha, des de fa dècades, al voltant del tema, i els molts esforços desenvolupats en aquest sentit, amb les inversions corresponents.

 

Una de les línies de Nazca més complexes.

 

La llunyania, petita o gran, resulta decisiva per a poder connectar amb altres éssers? O és que no coincidim amb ells -o elles, si és que també hi haguessin fèmines- en el temps? Aquestes, i d’altres qüestions similars, se les va plantejar, a meitat del segle XX, el físic italià ENRICO  FERMI. Venia a suposar que, si estadísticament parlant és probable que hi hagi milions de civilitzacions extraterrestres, no sembla tan normal no haver-hi pogut contactar -tot i que les hipòtesis de VON DÄNIKEN en relació al món antic ho desmentirien. A aquesta contradicció se l’anomena la “Paradoxa de Fermi”.

 

 

Enrico Fermi.

 

Aquest Premi Nobel de Física (1938), nacionalitzat després estatunidenc, va realitzar un seguit de càlculs per tal d’estimar la prevalència de tecnologia similar -o superior- a la humana dins l’Univers. Basant-se en aquests càlculs, arribaria a la conclusió que la Terra ja hauria d’haver estat visitada per extraterrestres, cal suposar que mitjançant OVNIS, la qual cosa és el que sosté precisament, en relació al passat, la coneguda hipòtesi d’ERICH VÖN DANIKEN. I FERMI va preguntar-se: “On són? On és tot el món”.

Per tant, n’hi ha o no, d’alienígenes? Doncs… ves a saber! A mi m’agradaria, evidentment, però a la millor -jo, d’ells, també ho faria- fugen dels humans, o procuren evitar-nos, quan s’adonen de la nostra capacitat d’autodestrucció -noves guerres, odis i més odis, possibilitat de carregar-nos el planeta… Veuen que, en ple segle XXI, només som capaços d’avançar decisivament en una única qüestió, que és la tecnologia. Però deuen pensar: “Nosaltres, d’això, també en tenim”. Probablement, molt superior a la nostra…