SUÏSSA, al cor i al cim d’Europa sense la UE (i 2)
La imponent imatge del Cervino, a la frontera amb Itàlia, és una de les belleses helvètiques més perennes. M’agrada molt haver-la conegut de prop, però ara es tracta de baixar una mica a les valls i de fer unes quantes consideracions -senzills apunts, en definitiva- sobre un dels països més genuïnament europeus. La seva singular estructura confederal no l’ha decidit fins ara, com és prou sabut, a confederar-se amb molts altres estats del continent.
Assaborir la felicitat deu ser, per exemple, alguna cosa semblant a passejar-se cap al tard per Lucerna. A admirar la riba urbana del llac que rep el nom de la major ciutat del centre de Suïssa i anar a trobar, tot seguit, el riu Reuss -cabalós, com ho són els dels Alps. A travessar el Kapellbrücke o pont de la Capella, del segle XIV, símbol de la població, refet després de l’incendi que el va destruir parcialment ara fa quinze anys. A visualitzar -ni que no es tingui temps de visitar-lo- les esplèndides instal·lacions del moderníssim Museu d’Art, encarat al llac. A perdre’s pels carrers del casc antic, amb les seves tan originals façanes…
Però tot plegat es gaudeix millor si tens la impressió de trobar-te en un país i un estat que funcionen. Tractant-se de Suïssa, ja saps que jugues sobre segur, però és bo comprovar novament, in situ, l’eficiència, i comparar-la –pecat inevitable- amb la que les administracions catalanes i espanyoles ens dispensen quotidiament.
Així, si el nostre viatge s’articulava a base d’enllaços de tren, cal dir que els ferrocarrils helvètics funcionen a la perfecció, en un país que ha hagut de fer grans esforços -en vies fèrries i en altres àmbits- per domesticar la natura. És clar, quan t’adones d’això, ja penses que és difícil que tots els altres serveis públics -i privats- fallin massa…
I és que, en molts aspectes, ja va començar bé, aquesta gent. A finals del segle XIII, les bases de la futura Confederació van quedar establertes en conjurar-se els representants cantonals dels pagesos lliures contra les dinasties feudals, la més poderosa dels quals era la dels Habsburg. O sigui, que de reis i prínceps… el mateix que a l’Estat espanyol, ja em torneu a entendre.
La resta és producte de molt d’esforç, enginy, eficàcia, voluntat de ser. I sí, no ignoro que Suïssa ha jugat i juga a fons la carta del capital, i que la seva banca -la d’un dels paradisos fiscals europeus- ho deu ser tot menys ètica, i que a algunes caixes fortes s’hi va guardar or robat pels nazis i també béns de jueus morts en l’Holocaust… I que la immigració hi és vista amb recel, i que les idees d’extrema dreta hi tenen una certa audiència, i que…
Tot això és tan cert com també ho és el curós respecte per la natura, simbolitzat per tant d’impuls excursionista i esportiu. O el desplegament de les identitats lingüístiques i culturals, inclosa la comuna identitat suïssa, tal com vam comprovar plenament la Diada Nacional de l’1 d’agost i jo ja ho havia fet fa força anys a Lausana. És una llàstima que la llengua romanx, tot i mantenir-se relativament, no tingui més vitalitat, però competir amb tres famílies lingüístiques de la potencialitat de l’alemany, el francès i l’italià no deu ser gens fàcil.
I és admirable l’exercici continuat -llegiu convocatòries de referèndums- del dret de decidir sobre les més diverses qüestions. Com aquí, també… O el referent humanitari que suposa una ciutat com Ginebra, seu europea de l’ONU i lloc de naixement de la Creu Roja Internacional. O la potència tecnològica que representa, a la mateixa capital del llac Léman, l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), amb unes modèliques instal·lacions que, a començaments dels anys 90, vaig tenir ocasió de visitar en qualitat de redactor en cap d’un setmanari de vida efímera, Set Dies d’Actualitat. O l’olimpisme que ara vivim de nou des de terres orientals, però que té la seva seu permanent a Lausana.
En fi, hi ha moltes coses a destacar, al cor i el cim dels Alps. Amb partidaris i detractors de la Unió Europea, és obvi que entre els ciutadans helvètics -només ells deuen saber, per exemple, com es diu el president de la Confederació- no hi ha encara prou consens sobre el tema. Prefereixen les avantatges d’associar-s’hi des de fora a les de ser-hi a dins. Aquestes no acaban d’interessar-los, i, per raons no sempre confessables, a d’altres països i ciutadans del món sembla que tampoc…