Pols d'estels

En astronomia sembla que últimament no saben guardar els secrets. Segons contà la revista alemanya Siegel el passat 16 d’agost, els astrònoms del consorci de l’Observatori Europeu Austral estan a punt de revelar l’existència d’un suposat planeta al voltant de Pròxima Centauri, l’estrella més pròxima al nostre sistema solar. L’estrella, situada a uns 4,2 anys llum de distància i pertanyent a la constel·lació del Centaure, és observable més fàcilment des del hemisferi sud.

És norma de la ciència no divulgar cap descobriment abans que estiguen publicats els resultats en una revista científica havent passat els rigorosos controls de revisió. Però algú se n’ha anat de la llengua i la revista Spiegel assegura que el descobriment es farà públic a final de mes. Caldrà esperar, doncs, per veure que hi ha de cert en tot això.

Si tot això es confirma finalment, el fet seria extraordinari, quasi comparable a l’anunci de l’existència de les ones gravitatòries el passat febrer.

Pròxima Centauri comparteix moviment al cel amb la parella d’estrelles Alfa Centauri A i Alfa Centauri B que formen un sistema doble. La nostra estrella es troba separada de les altres dues a uns 2º de distància en el cel (quatre vegades el diàmetre de la Lluna plena) i, per això, no és clar si hi està en òrbita al seu voltant o si senzillament comparteix el moviment i la situació propera a l’espai és a causa del fet que les tres estrelles es van originar en el mateix cúmul estel·lar fa milers de milions d’anys.

Pròxima Centauri és un estel nan roig molt més petit que el nostre Sol. Té només un poc més del 10% de la massa d’aquest i 10% del seu radi mentre que l’edat és semblant a la de la nostra estrella.

Daniel Marín, en el seu magnífic blog Eureka, ens revela com podria ser el planeta suposadament descobert. Sembla que la troballa estaria relacionada amb el projecte Pale Red Dot, una iniciativa destinada a trobar planetes extrasolars al voltant de Pròxima Centauri utilitzant diversos telescopis i amb l’ús de la tècnica de la velocitat radial.

Els astrònoms del Pale Red Dot han estat donant pistes els darrers mesos de com seria el suposat planeta al voltant de Pròxima Centauri. El període orbital del planeta, el seu “any”, seria només d’unes desenes de dies. En comparació, Mercuri gira al voltant del Sol en 88 dies.

Semblen molt pocs dies per a un planeta interessant des del punt de vista biològic, però cal recordar que el suposat nou planeta giraria al voltant d’un nan roig, que com he dit abans és molt més petit que el Sol i, per tant, també més fred. Així que el planeta podria estar perfectament orbitant en la zona habitable de la seua estrella. La zona habitable es defineix com el rang de distàncies des d’una estrella on l’aigua líquida podria acumular-se en la superfície d’un planeta en òrbita i ve a ser una manera burda, i de moment única, de classificar planetes amb possibilitat d’albergar vida, encara que siga microscòpica.

Si l’existència del planeta es confirma en els pròxims dies, aquest serà segurament un planeta tipus terrestre, donada la proximitat a l’estrella i que les observacions antigues de l’estel descarten planetes més grans de 3 masses terrestres en la zona habitable.

Bé, caldrà esperar. Si tot això és veritat i no una serp d’estiu tindrem un gran descobriment científic. Un planeta a la cantonada, segurament el punt màxim d’atenció del futur telescopi espacial James Webb que es llançarà a l’espai el 2018. Amb un planeta tan pròxim si que es podria estudiar “fàcilment” la seua atmosfera i alimentaria la recerca de traçadors biològics per esbrinar l’existència de vida extraterrestre.

I que contents estaran els impulsors del projecte ‘Starshot‘, que tant vaig criticar fa uns mesos i del qual Vilaweb se’n va fer ressò.

Esperem uns dies per veure si tot es confirma o només són “bufes de pato“.

Imatges:

1.- Projecte Pale Red Dot.

2.- Imatge de Proxima Centauri. Hubble Telescope. NASA. Wikimedia Commons.

3.- Veïnatge del Sol. A part del sistema Alfa Centari i Pròxima Centauri també s’hi veuen els fa pocs descoberts, el sistema binari de nans marrons WISE 1049-5319 i el nan marró solitari and WISE J085510.83-071442.5. La famosa estrella Barnard té es troba entre els veïns solars. NASA.

Fa uns dies Stephen Hawking i el milionari rus Iuri Milner anunciaren que volen impulsar un projecte espacial ambiciós per explorar el sistema estel·lar d’Alfa Centauri amb milers de naus diminutes impulsades des de la Terra per un potent raig làser. El projecte també té el suport del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg.

Josep Casulleras en parlava llargament a Vilaweb i em demanava que en pensava.

L’objectiu del projecte, batejat amb el nom ‘Starshot‘, és d’arribar fins al sistema estel·lar Alfa Centauri, a més de quatre anys llum de la Terra. S’enviarien milers de petits naus, cadascuna de la grandària d’un smartphone. Per arribar al seu destí cadascun disposaria d’una immensa vela que seria impulsada per la pressió de radiació d’un potent làser (o un conjunt de làsers coordinats)  situat a la superfície terrestre. Amb l’impuls cada nau podria arribar a assolir una velocitat d’un 20% de la velocitat de la llum i arribar a la destinació en només 20 anys.

Ho dic clarament. Aquest fantàstic projecte al qual es vol dedicar 100 milions de dòlars per començar a treballar no m’agrada.

El projecte té l’aspecte de ser una versió millorada de Mars One, la fallida missió d’enviar persones a Mart, colonitzar el planeta i no tornar mai. Tot projectat com un Gran Germà Espacial. Per cert com va quedar aquell reality show marcià i que es va fer dels diners recollits?

Stephen Hawking és un dels grans especialistes mundials en forats negres. Em mereix tot el respecte per seu treball en física. Però des de fa uns anys no para d’opinar de coses de les quals no és especialista, o almenys, és tan especialista com ho puga ser jo.

Fa uns anys ens va sorprendre en defensar l’aïllament galàctic i de no tractar de cap manera d’enviar informació sobre el nostre planeta a l’espai mitjançant ones de ràdio ni de contactar amb possibles civilitzacions extraterrestres. Era allò tan famós de Don’t speak to Aliens!

Fa pocs mesos deia que donada la contaminació ambiental a la Terra, estaria bé que començarem a colonitzar altres planetes, començant per Mart. En definitiva que en algun moment s’havia de deixar la Terra i fer colònies en altres planetes.

I ara, amb l’ajut d’un gran magnat i de l’amo de Facebook, es pretén engegar l’exploració del sistema estel·lar més pròxim de manera massiva i, pense jo, amb molt poc respecte amb el “medi ambient” espacial.

El projecte té molts punts febles que s’haurien d’aclarir

Un làser (o conjunt de làsers) tan potent no existeix i que quan es construesca (si es construeix) tindrà clares aplicacions militars. Un làser que és capaç d’impulsar una vela espacial pot també destruir un satèl·lit enemic o escombrar una base en la Lluna, per exemple. Sembla una versió millorada dels làsers de la Guerra de les Galàxies de l’era Reagan.

Per molts recursos econòmics que tinga el mecenes rus, em sembla un balafiament impressionant de diners que es podrien utilitzar molt millor per a coses més concretes, com explorar ara els planetes i llunes del sistema solar, colonitzar la Lluna i Mart o estudiar com protegir la Terra d’un futur impacte d’un asteroide. Tot això sense eixir de l’àmbit de la ciència i exploració espacial.

Se’ns diu que quan les naus arriben al seu objectiu enviaren la informació que obtinguen a la Terra. Del vídeo i de la nota de premsa no he pogut deduir com van a fer-ho. Transmetre imatges i vídeos des d’una distància de 4.2 anys llum requereix d’una antena parabòlica immensa dirigida exactament cap a la Terra. On està l’antena?

Finalment l’enviament de milers de naus cap a un possible planeta al voltant d’Alfa Centauri pot tindre grans problemes ètics ja que

• s’està enviant material terrestre (fem, deixalles) a un possible planeta verge
• s’està enviant vida microbiana terrestre a un possible planeta amb, potser, alguna forma de vida autòctona. La possibilitat no és remota. Actualment sabem que certs organismes terrestres aguanten molt bé les dures condicions del buit de l’espai. Fa poc es descobrí plàncton i organismes microscòpics en l’exterior de l’estació espacial internacional.  I molt possiblement certs bacteris terrestres han arribat a Mart de la mà del robot Curiosity encara que les naus i robots han estat fortament esterilitzats
• Amb quin dret podem fer això?

Imatges: De projecte Starshot.