Avui els amics pericos estan contents perquè ahir van aconseguir empatar contra el Barça jugant a casa. Em “meravella” que algú pugui sentir-se feliç per no guanyar un partit. Això demostra poca ambició de l’equip, com la temporada passada que se la van passar dient que volien la permanència quan estaven en llocs europeus i al final se’n van quedar fora. Humilitat sí, prudència ésclar, però també una mica d’ambició si us plau. Clar que fa dues temporades van estar a punt de baixar a segona… però si l’equip va bé, si guanya i si ets dels sis millors a tres quarts de lliga no pots dir que l’objectiu és anar a Europa i no només la permanència? Kameni ho va insinuar i ja no forma part del primer equip encara que teòricament sigui per un altre motiu.
Recordo fa dues temporades un Espanyol-Barça que van acabar empatant a zero i que quan va sonar el xiulet final van cridar com si haguéssin guanyat. No ho puc entendre. A més aquell partit van córrer com mai els havia vist córrer, van fer faltes com mai i una agressivitat extrema. Sovint tinc la sensació que l’Espanyol només corre contra el Barça, si empata és una victòria i si guanya és Festa Major. La resta de temporada tan se val.
Ahir els hi va anar del canto d’un duro no perdre al darrer minut si hagués entrat el pal de Piqué o l’àrbitre hagués vist les mans dins l’àrea del que va fer de porter al xut de Pedro. El Barça no va fer un bon partit i tot i això l’Espanyol no va guanyar i estan contents… no ho puc entendre.
Atentament
Encara no han guanyat al Barça en aquest estadi del Baix Llobregat ……