Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Publicat el 9 de gener de 2012

Allò que no m’agrada de l’Espanyol

Avui els amics pericos estan contents perquè ahir van aconseguir empatar contra el Barça jugant a casa. Em “meravella” que algú pugui sentir-se feliç per no guanyar un partit. Això demostra poca ambició de l’equip, com la temporada passada que se la van passar dient que volien la permanència quan estaven en llocs europeus i al final se’n van quedar fora. Humilitat sí, prudència ésclar, però també una mica d’ambició si us plau. Clar que fa dues temporades van estar a punt de baixar a segona… però si l’equip va bé, si guanya i si ets dels sis millors a tres quarts de lliga no pots dir que l’objectiu és anar a Europa i no només la permanència?  Kameni ho va insinuar i ja no forma part del primer equip encara que teòricament sigui per un altre motiu.

Recordo fa dues temporades un Espanyol-Barça que van acabar empatant a zero i que quan va sonar el xiulet final van cridar com si haguéssin guanyat.  No ho puc entendre. A més aquell partit van córrer com mai els havia vist córrer, van fer faltes com mai i una agressivitat extrema. Sovint tinc la sensació que l’Espanyol només corre contra el Barça, si empata és una victòria i si guanya és Festa Major. La resta de temporada tan se val.

Ahir els hi va anar del canto d’un duro no perdre al darrer minut si hagués entrat el pal de Piqué o l’àrbitre hagués vist les mans dins l’àrea del que va fer de porter al xut de Pedro. El Barça no va fer un bon partit i tot i això l’Espanyol no va guanyar i estan contents… no ho puc entendre.



  1. Això de l’Espanyol és tant [a]normal com estar cofoï de la Corporació Catalana dels Mitjans d’Opinió (TV3 i Catalunya Radio, per exemple). Avui, en Pere Moroño al seu blog (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/212264) fa una ràpida repassada al grau que s’ha assolit en aquest pais la idolatria a la mediocridad i a la mentida. Tota la meva solidaritat al Kameni (i no per que sigui negre). Tot i així, l’entrenador de l’Espanyol (no’m recordo el seu nom) em cau bé.

    Atentament

  2. I jo tampoc ho entenc. Com tampoc s’entén que valorin positivament l’actitud dels aficionats pericos, escridassant, insultant, pancartes humiliants envers l’adversari, i sempre és el Barça, l’únic a qui escridassen i insulten. Tot el que saben jugar s’ho guarden pel Barça. Mai he vist un partit jugat així per els pericos davant altres equips. I sempre acabo dient el mateix quan parlo d’aquest equip: En la final a Glasgow, Sevilla-RCD Espanyol, ja fa uns quants anys, l’afició va cridar més fort que mai: Puto Barça, i es va oblidar d’animar el seu equip per poder guanyar una Copa UEFA. Trist, molt trist.
    Encara no han guanyat al Barça en aquest estadi del Baix Llobregat …… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent