Sembla ahir que vaig començar i ja han passat 4 anys d'anar penjant articles. No sóc gaire regular, és cert, i per això m'he plantejat més d'un cop deixar-ho córrer i tancar el bloc (gràcies a l'Emigdi que em va convèncer del contrari), perquè per escriure s'ha de tenir, sobretot, temps de llegir, i d'això sempre en fa falta, però aporto el meu gra de sorra, com tothom i, a vegades, tinc comentaris sorprenents que em fan descobrir moltes altres coses i llavors penses que ha valgut la pena continuar, ni que sigui així, a empentes i rodolons... Hi ha un món per descobrir encara i alguns l'expliquen molt i molt bé i gràcies al bloc sempre es poden anar fent coneixences interessants. Gràcies pels vostres comentaris!
Aprofito l'avinentesa per fer esment d'un dels darrers blocs que he afegit i que trobo molt interessant, fa temps que el segueixo i us el recomano vivament: Desde París a Buenos Aires de Nieves Soriano, una políglota espectacular que explica moltes coses d'interès.
AnnaPortell |
diumenge, 31 de gener de 2010 | 20:06h
Neeeeena! Ja pots córrer a comprar-ne un altre! Passa ràpid el temps, els anys, la vida, Mom. De plegar sempre hi ets a temps, però, trobo que has fet bé rectificant. A vegades el bloc cansa. Quan passa això, un petit descans i, au! a tornar a escriure. Ànims i moltes felicitats! (no t'oblidis de bufar la quarta! Quatre són quatre, no tres....!)
falta una espelma... i és que era el pastís de l'any passat, no havia tingut temps de buscar-ne un altre, ho he escrit com un rampell un cop he pensat que han passat els anys.
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
Passa ràpid el temps, els anys, la vida, Mom. De plegar sempre hi ets a temps, però, trobo que has fet bé rectificant. A vegades el bloc cansa. Quan passa això, un petit descans i, au! a tornar a escriure.
Ànims i moltes felicitats! (no t'oblidis de bufar la quarta! Quatre són quatre, no tres....!)
I gràcies!