Publicat el 18 de gener de 2012
José Manuel Pinto
Té mèrit, ningú ho pot negar. Ser a l’ombra d’un dels millors porters del món (per a mi el millor) i no defallir, continuar entrenant com el primer tenint il·lusió en ser titular a cada partit i voler continuar creixent, perquè res no està escrit. Té molt mèrit i, reconec, que s’ha guanyat la meua simpatia. No té la titularitat a la copa assegurada, però tothom sap ja fa dies que avui jugarà ell si no hi ha res de nou. I juga. Jugar de titular al Barça contra el Madrid al Bernabeu ha de ser espectacular i me n’alegro que sigui ell avui qui defensi la porteria. Cert que li ha fet un gol Cristiano que segurament Valdés hagués aturat, tan se val, el Barça és un equip i avui també ho demostra i acabarà guanyant el partit. Segur.
El Barça acaba d’empatar gràcies a un cop de cap del supercapità Puyol. M’agradaria que Pinto fes una bona aturada que li donés confiança i també que demostrés el bon porter que és. Perquè ho és. Té un estil peculiar, però és bon porter. Clar, reitero, si et poses al costat de Valdés perdes amb la comparació. Però ningú podia imaginar, jo la primera, que Pinto fos avui encara al Barça i menys que fos titular contra el Madrid amb un títol en joc. Endavant Pinto, tu ens demostres que la confiança en un mateix és fonamental i que, perquè no, tot és possible.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent