Les aigües turbulentes

Novament Europa ha hagut de picar la cresta a l’estat espanyol i recordar-li que la justícia i el dret penal tenen unes normes que cal complir, a les dures i a les madures. Jo no sóc un expert en aquests temes però he entès que, grosso modo, això de la doctrina Parot consistia en canviar les regles de joc a mig partit: a una persona la condemnen a ics anys i aquesta persona comença a complir la seva condemna amb l’expectativa de que podrà sortir en llibertat abans d’hora, de resultes de determinats beneficis que la llei contempla. Doncs bé, posteriorment l’estat espanyol canvia aquestes regles per tal d’endurir la lluita anti-terrorista. Insisteixo que jo no sóc expert, però jo diria que això contravé la irretroactivitat de les normes, garantia bàsica de tot estat de dret.

Em pregunto si la justícia a Espanya fos de totes totes independent, com passa als països seriosos, els de la democràcia consolidada, s’hagués arribat a aquesta situació: perquè per moltes voltes que hi doni un compungit Jorge Fernández i un circumspecte Gallardón, el Tribunal Europeu de Drets Humans li ha fet pujar els colors a un estat a qui encara li queda molt camí per recórrer en aquest camp: un poder judicial completament separat d’altres poders institucionals, dels partits polítics o de grups de pressió, una tradició de respecte escrupolós als drets humans sempre, uns processos àgils i garantistes, absència de judicis paral·lels als mitjans de comunicació… Doncs no queda feina ni res…! En fi, és de desitjar que el nostre futur estat català aprofiti l’ocasió per crear ex novo un sistema judicial equiparable al dels països seriosos. “Independència per canviar-ho tot” proclamaven l’altre dia els nois de la samarreta. També en el món de les togues.

[Imatge: Vilaweb]