I mentre a Aragó passa això, a Catalunya l’habitualment prudent conseller Mascarell ha comès la torpesa de treure a debat un tema que millor seria tenir en un segon pla: la possible oficialitat del castellà en una propera Catalunya independent. Opino que parlar-ne ara, discutir-hi, polemitzar-hi, encara que sigui de bona fe i amb la millor de les intencions, no fa cap bé a ningú. Jo no sé quin estatus legal, social, educatiu o diplomàtic tindrà el castellà en un futur estat català. Sí que sé dues coses. Una, que els nostres amics castellanoparlants poden estar ben tranquils. I dues, en una Catalunya independent, el castellà mai no es reduirà a “llengua ibèrica occidental” (LIO). Nosaltres no som com ells.
[Tot seguit, versió en aragonès]
Y mientres en Aragón pasa isto, en Cataluña l’habitualment prudent consellero Mascarell ha cometiu o error de quitar en debat un tema que millor sería tener en un segundo plano: a posible oficialidat d’o castellán en una cercana Cataluña independient. Creyo que charrar agora, discutir, polemizar, encara que sía de buena fe y con a millor d’as intencions, no fa garra bien a dengún. Yo no sé qué estau legal, social, educativo u diplomatico tendrá o castellán en un futuro estau catalán. Ell que sé dos cosetas. Una, que os nuestros amigos castellans parlantes pueden estar muit tranquilos. Y dos, en una Cataluña independient, o castellán nunca se reducirá a “luenga iberica occidental” (LIO). Nusatros no somos como ells.
[Imatge: www.lafranja.net]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!