La Festa Estellés a Tavernes, un èxit

Festa Estellés 2011

Divendres a la nit, Tavernes va fer renàixer la flama cultural tants anys somorta amb la Festa Estellés, dedicada a Vicent Andrés Estellés que va aconseguir reunir una ampla representació del teixit cultural i artístic de la nostra ciutat en homenatge al que és, ara per ara, el millor poeta valencià d’ençà Ausiàs March. Tota una demostració què tenim un poble viu, amb ganes de demostrar l’amor per la cultura i llengua pròpia. I recolzant l’acte, molts dels membres del govern municipal, amb l’alcalde Jordi Juan, al capdavant.

La vetlada poètico-musical tenia lloc a la plaça de Teodor Llorente, poeta clau en la Renaixença valenciana, que també va ser recordat  en complir-se ara el centenari de la seua mort amb la lectura del poema “Vora el barranc dels Algadins“, per Francesc Bononad, al igual que es van tindre paraules per al professor Manuel Sanchis Guarner, quan celebrem el centenari del seu naixement.  Uns panells il·lustraven i explicaven el sentit de l’acte i aspectes de la vida del poeta de Burjassot.

L’acte va començar amb un sopar d’entrepà que va donar pas després de les paraules de la regidora de festes, Pilar Altur, a una projecció de l’entrevista que per a TV3 l’escriptor Josep Maria Espinàs li feia al poeta en el Saló de Corts de la Generalitat pels finals dels anys 80  i a les actuacions i interpretacions musicals d’artistes tan coneguts com Josep Enric Grau,  Ximo Caffarena i Quim Sanç, Paco Muñoz i la Petita Orquestra Peiotaire.

Entre actuació i actuació, la lectura de poemes a càrrec dels assistents. Molts rostres coneguts del mon cultural i de l’ensenyament de Tavernes (no diguem noms per no deixar-nos-en cap) donant recolzament en la lectura i, algunes vegades escenificació, del versos d’Estellés.  A esmentar la lectura de la magnifica carta del director i autor teatral,  Manolo Molins, que a última hora no podia acudir, i on ens narrava passatges compartits amb el poeta de Burjassot.

I al final, cloent l’acte, l’alcalde de Tavernes Jordi Juan que, a més d’agrair la presència de tot i fer palés que la cultura a Tavernes es viva i amb ganes de gresca, va anunciar el recolzament de l’Ajuntament per tal de recobrar la figura i obra del poeta valler, Premi Octubre 1984  amb “Le sucrier velours”, Joan Vicent Clar (Mac).

Jordi Juan va llegir l’emblemàtic poema “Assumiràs la veu d’un poble” amb la qual cosa es tancava una vetlada que va tindre sabor a poc i que es pensa repetir en pròximes edicions.

En resum un encert dels organitzadors Francesc Bononad i Rosa Magraner, que ho van moure cadascú pel seu costat fins confluir tots els esforços. Agraïments a la regidoria de Cultura i Festes, amb Pilar Altur al cap i a Fabiola Serra, com a coordinadora global, per assumir el patrocini i la infraestructura.

De la web de La Cotorra de la Vall.

Fotos d’Enric Marco.

Homenatge blocaire a Estellés

Estellés

Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot un 4 de setembre de 1924 i avui hauria fet 87 anys. Ell se sentia un entre tants, un valencià més, però per a nosaltres és un dels nostres millors poetes. Un exemple de bon valencià. Un home senzill i alhora molt culte, amb un món interior immens i una gran expressivitat. Un poeta del poble, el fill del forner que feia versos. I quins versos! Quanta generositat ens brinden els seus poemes! I que fàcil ens resulta identificar-nos amb l’estellés més quotidià, amb el més reivindicatiu o amb el més tendre.

En el seu homenatge i a l’espera de la primera Festa Estellés que farem a Tavernes el 9 de setembre, en la qual participarem, us deixem un dels nostres poemes preferits:

Un poema del Llibre de meravelles, 1971, potser un dels que més significativament es parla de l’ofici familiar de forner i de com va conformar-li la manera de ser:

L’OFICI
“Lo jorn sencer tostemps sospir”. Joan Timoneda

VENIES d’una llarga família de forners
i a tu t’agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l’alcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.
I al costat del teu pare aprengueres l’ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens l’enyorança.
Una amarga enyorança per a tota la vida
et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
Allò que més t’agrada, d’on et vénen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves els feixos de pinassa en el forn.

Rosa Magraner i Enric Marco.

Tavernes, un poble entre tants que celebren la Festa Estellés

Festa-Estellés

L’estiu passat, l’escriptor Josep Lozano va llançar una crida en la revista digital Infomigjorn  – un mitjà de comunicació virtual dedicat a la nostra llengua i cultura, dirigit per Eugeni Reig, que arriba a més de deu mil internautes – que també fou popularitzada pel diari electrònic Vilaweb.L’autor d’Alginet pretenia amb aquesta convocatòria animar els amants de la poesia de Vicent Andrés Estellés a celebrar una festa en els seus pobles i ciutats per a homenatjar el planer homenot, dit en terminologia planiana, nascut a Burjassot el 4 de setembre de 1924. La proposta consistia a fer un sopar al llarg del mes de setembre, al voltant del dia del seu natalici, on entrara un plat propi de la nostra gastronomia i es recitaren poemes seus, d’una manera semblant a com fan els escocesos cada 25 de gener a fi de commemorar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796).Ben aviat s’hi van adherir a la iniciativa un bon nombre de localitats o d’associacions culturals i l’èxit de la 1a Festa Estellés fou ben engrescador. Hi van col·laborar molts escriptors i poetes, a vegades presentant l’acte o fent de rapsodes, i també diversos cantants i músics.

Hi van fer-se ressò de la Festa els diaris Levante-EMV i El País, així com el setmanari El Temps. Els internautes també es van unir a la celebració i 250 blocs – la llista va figurar en el bloc Raons que rimen –  van penjar un poema o un comentari el dia 4 de setembre en honor al «fill del forner que feia versos».

Fou un bon començament per a un acte que els valencians hauríem de convertir en tradició, que hauríem d’instituir amb l’objecte de crear un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura, llengua i literatura d’una manera festiva i popular.Per segon any consecutiu l’escriptor alginetí, autor de Crim de germania, ha llançat aquesta crida i ens vol encoratjar perquè honorem un dels nostres màxims poetes, el més prolífic i popular poeta valencià des d’Ausiàs March.

A la cita d’enguany no podia faltar Tavernes de la Valldigna i per això un grup de vallers i valleres que ens estimem la poesia en general i la d’Estellés en particular hem volgut sumar-nos també a aquesta celebració. Hem presentat la proposta al consistori, que ens ha donat el seu suport i fins i tot ha confirmat la participació lectora d’alguns dels seus membres. Amb l’ajuda de la Regidoria de Cultura hem preparat la nostra primera Festa Estellés per al divendres 9 de setembre de 2011, a les 9 de la nit, a la Placeta de Teodor Llorente, el poeta de la Renaixença valenciana de qui enguany s’acompleixen cent anys de la seua mort.En l’àpat i en la lectura de poemes podeu prendre part tots els qui vulgueu, només inscrivint-vos per tres euros al Bar nou (Pl.Major). Farem un sopar d’aixella, amb bon vinet de la terra i platets típics valencians. Després de la menjada tindrem una projecció audiovisual i un recital poètic amb alguna que altra actuació musical.

Ens agradaria instituir aquest acte, que es fes cada any i que es consolidara, com pretén Josep Lozano. Però, a més a més, també voldríem que servira de precedent per tal de dinamitzar les activitats literàries a Tavernes. Perquè al nostre poble hi ha molta gent que estima la literatura i qualsevol altra manifestació artística que ens faça créixer i ser més lliures.

Comptem amb tu! Quants més siguem, més riurem.

Rosa Magraner i Francesc Bononad