Les aigües turbulentes

Avui és dilluns, el matí ha estat gris, la tarda plujosa i, a més, se’ns ha mort Tony Ronald. Tenia el cantant bastant oblidat. Bastant no, del tot, però la seva desaparició ha fet que, de sobte, tornin a sonar a la meva memòria les melodies que el van fer famós: Help, ayudame!, Dejaré la llave en mi puerta, Lady Banana, I love you, baby… Cançons amb què vaig entrar a l’adolescència, al costat de Fórmula V, Los Bravos, Demis Roussos i altres figures de la mateixa categoria estètico-musical. Mig recordo estar amb el grup d’amics escoltant la cançó més emblemàtica de Tony i estirar tots teatralment la mà oberta mentre cridàvem: Help, ayudame! Quaranta anys fa d’allò.

Revisant els vídeos de Tony Ronald, activitat a la qual m’he dedicat la darrera mitja hora, ha tornat a desfilar davant meu tota la iconografia dels setanta: mitges melenes, pantalons arrapats per dalt i acampanats per baix, mostatxos Íñigo… Música patxanguera i imatges divertides, però també evocació d’un passat que ja no tornarà. Què hi farem.

Fins sempre, Tony Ronald.

[Imatge: www.lastfm.es]