A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

CINTA MASSIP, des de l’ull del rinoceront

General

La tortosina Cinta Massip, després d’anys de dedicar-se, d’una manera o altra, al fet poètic, ens ha lliurat Amurada, el seu primer llibre de poesia. Després de llegir-lo, cal desitjar clarament que en vinguin més. 

La relació amb el llenguatge, la memòria i el desig conforma un volum que, segons ens diu en el pròleg Feliu Formosa, "no és un punt de partida fet amb els possibles dubtes de qui s’inicia, sinó un punt d’arribada fet des de la maduresa d’una persona que ha conviscut durant molt de temps amb la poesia i que sap què hi vol aportar i com ho ha de fer".

Traductora de Cabral de Melo i altres poetes brasilers, protagonista de més d’una dotzena de recitals poètics, col·laboradora del KRTU que comanda el traficant d’idees Vicenç Altaió, estudiosa i compromesa integralment amb la cultura, ja era hora que Cinta Massip (Tortosa, 1961) ens truqués a la porta amb la seva veu pròpia.

I ho fa, sorprenentment, des de l’ull del rinoceront, seduïda per una citació africana del dramaturg francès Bernard-Marie Koltès. Del rinoceront que es protegeix, amb la seva gruixuda pell, de la realitat que el circumda però que, alhora, "…té tan sols al descobert/ els ulls, inabastables". Al descobert per tal d’iniciar el camí cap a "l’altre", que mai no és fàcil: "Com podria accedir-te/ si el desig/ tentineja maldestre?".

Aquests i molts altres versos m’han atret d’Amurada:

"M’ancoro en els teus ulls/ i m’arrelo, només veu,/en el cercle precís/ de la teva mirada."

O bé:

"Fets de llum i aire,/ tots dos sense matèria,/ sense lloc en el mapa,/ invisibles, sensibles,/ voldríem ser la casa,/ tornar-nos porta,/ obrir finestres altes,/ defensarnos alhora:/ llaurar terra murada."

O, evocant el mallorquí i tan extraordinari torrent de Pareis:

"Sentir respirar la pedra,/ escalar l’ànima de la pedra,/ acaronar el desig de la pedra,/ beure el nèctar de la pedra,/ confondre el cos,/ tornar-se pedra."

I també:

"Inscric en la pedra/ muda del torrent/ tots els noms teus/ per trobar-t’hi de nou/ cada volta que torni."

O, en fi:

"Si em torno pedra,/ esdevens llàgrima,/ si m’he fet núvol/ de foc et fas de sobte,/ si et tornes llum,/ jo corro a fer-me d’aire,/ i no només d’ulls nodrim/ les abraçades."

En definitiva, mireu de trobar aquest llibre, acuradament produït per l’editor mallorquí Lleonard Muntaner (Palma, 2006). Assaboriu amb calma els seus suggestius, a voltes misteriosos i gairebé sempre breus i precisos poemes. Mireu també, amb ulls reposats, els dibuixos de l’avi de l’autora que il·lustren el volum, tal com ens explica a l’epíleg el seu pare, el poeta i arxiver de Tortosa Jesús Massip.

Entre altres devocions, la Cinta té les de Joan F. Mira i Toti Soler. Jo també, i estic segur que en compartim -i en compartiu- diverses.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.